Ha estat l'amfitrió de la cimera celebrada aquest diumenge a Londres, el primer ministre britànic, Keir Starmer, i a la qual han assistit els principals caps d'Estat i de Govern europeus, qui ha donat a l'inici de la cimera la transcendència que tenia: "Avui ens trobem en una cruïlla històrica". I les seves paraules no poden ser més reals després del desastre polític i diplomàtic de la reunió celebrada a la Casa Blanca divendres passat entre els presidents dels Estats Units, Donald Trump, i d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha suposat el punt d'inflexió més important en el canvi d'aliances establert després de la Segona Guerra Mundial.

La cooperació gens dissimulada entre Washington i Moscou és darrere de la posició de Trump sobre Ucraïna, i de retruc deixa Europa en una situació inesperada: sense un pla per tenir prou musculatura al tauler mundial si l'amic americà deixa de ser-ho. Un dels principals col·laboradors del llogater de la Casa Blanca, Elon Musk, deia aquest diumenge a la seva xarxa social X "estic d'acord", com a resposta a un missatge que assenyalava que era el moment que els Estats Units abandonessin l'OTAN i l'ONU. És possible que estiguem encara en la fase de les amenaces més que en la dels fets, de fet aquesta administració gestiona la rumorologia com si es tractessin de notícies, però hi ha un rum-rum de fons cada vegada més inquietant.

Els països europeus coneixen perfectament la situació i a mesura que passen els dies estan començant a preparar-se per donar una resposta conjunta a l'envit de Trump. Els principals obstacles per a això són el temps i els diners: temps, perquè no es construeix un exèrcit europeu en 24 hores, per més que Starmer assenyalés durant la cimera que vol posar botes britàniques a terra i avions a l'aire per defensar un acord de pau a Ucraïna. I diners, perquè la inversió necessària supera amb escreix les partides de Defensa previstes per cada Estat per a l'OTAN si l'aportació dels Estats Units s'extingeix. Està molt bé la declaració d'Úrsula Von der Leyen respecte que els europeus hem de rearmar-nos urgentment, però aterrar als pressupostos nacionals mai és una cosa senzilla.

La cooperació gens dissimulada entre Washington i Moscou és darrere de la posició de Trump sobre Ucraïna, i de retruc deixa Europa en una situació inesperada

El fet que sigui el britànic Starmer qui hagi assumit el seu paper de lideratge europeu en aquests moments —el Regne Unit no és a la UE— obeeix al desig del premier de jugar les seves cartes com un aliat tradicional dels EUA. Trump va rebre Starmer dijous passat a Washington i encara que el president nord-americà va donar evasives a moltes de les seves propostes, des del 10 de Downing Street es creu que la crisi és reconduïble, i per això afirma públicament que no accepta que els Estats Units siguin un aliat poc fiable, com ressalten altres països europeus. Això sense restar suport a Zelenski, amb qui es va abraçar a l'inici de la cimera de Londres. En aquesta posició d'un cert equilibri, va intentar convèncer els presents que Europa ha d'assumir gran part de l'esforç, però que el suport de l'Administració Trump era indispensable.

En síntesi, Starmer proposa un pla de quatre punts: mantenir el flux d'ajuda militar a Ucraïna, mentre hi hagi guerra; una pau duradora que ha de garantir la sobirania i la seguretat d'Ucraïna, i aquests han de participar en el procés de pau; si s'assoleix la pau, un treball conjunt dels líders europeus per evitar una nova invasió russa; i una coalició de voluntaris per defensar Ucraïna i garantir la pau. Veurem en els dies vinents si Trump rebaixa la pressió i Zelenski, de la mà d'Europa, pot tornar a la taula de negociacions. I, també, si Trump juga definitivament a trencar la partida o es pot recosir alguna cosa de la destrossa existent.