Una enquesta elaborada per YouGov, la firma internacional de mercats i anàlisi de dades amb seu al Regne Unit i que cotitza al mercat alternatiu d'inversió de la borsa de Londres, acaba de fer públic un estudi elaborat en diferents països de la Unió Europea que posa de manifest que el suport a Ucraïna en la guerra que manté amb Rússia s'ha deteriorat notablement. Hem passat d'un suport sense fissures a Ucraïna i al seu president Volodímir Zelenski quan es va desencadenar la invasió de Moscou, el febrer de 2022, a un cansament manifest dels europeus que es decanta ara perquè Moscou i Kíiv assoleixin algun tipus d'acord, encara que sigui a canvi de renúncies territorials dels ucraïnesos.

L'enquesta s'ha elaborat aquest mes de desembre en països com Itàlia, França, el Regne Unit, Alemanya, Suècia, Dinamarca i Espanya. Mostra que en tots els Estats cau significativament l'opció de donar suport a Kíiv fins a la victòria final i això es fa molt evident entre els italians, els alemanys i els espanyols. Concretament, a Espanya el 46% es decanta per un acord amb cessions territorials ucraïneses, davant el 26% que encara continua defensant que cal avalar Zelenski fins que derroti el Kremlin. Els suecs i danesos són els únics que continuen donant suport fermament als ucraïnesos en un context internacional marcadament diferent del de fa dos anys, quan es va iniciar el desplegament i la incursió de les tropes de Moscou a Ucraïna.

Per molts motius, Europa no pot permetre's un mal acord entre Moscou i Kíiv

Quan es porten més de 2 anys i deu mesos de conflicte i el pròxim 20 de gener aterrarà a la Casa Blanca Donald Trump, és evident que estem davant d'un canvi de prioritats que tindrà conseqüències per a Kíiv. Trump ja ha advertit que la seva posició no serà la del seu antecessor, Joe Biden, que ha estat un clar aliat per a Zelenski. En la nova política internacional que es dibuixa als Estats Units, Trump ja ha llançat diversos missatges de final de la guerra i no hi ha dia que no s'especuli amb una pròxima reunió entre Trump i Putin. De fet, aquest dijous el Kremlin instava el futur president nord-americà a fer el primer pas per restablir el diàleg.

Al rerefons de tot això està la situació a l'OTAN, clau per a la defensa d'Europa, i Trump no ha deixat d'insistir una vegada i una altra que els diferents països del Vell Continent han de fer un desemborsament molt més gran si volen mantenir els nivells de protecció armamentística que tenen actualment. Això passa, necessàriament, per incrementar notablement les aportacions en matèria de Defensa, on hi ha un compromís d'arribar al 2,02% del PIB, molt per sobre de l'1,78% actual. Espanya és molt lluny de les dues xifres i la seva aportació de l'1,24% del PIB és la més baixa dels aliats europeus. En aquests moments, 20 dels 34 països membres superen el 2%, començant pel 4,12% de Polònia i el 3,34% d'Estònia.

Per molts motius, Europa no pot permetre's un mal acord entre Moscou i Kíiv. No tant pensant en Rússia sinó en els diners, temps i energies invertides a Ucraïna. El missatge de fragilitat dels europeus tindria perilloses conseqüències en el futur.