Com era previsible, la UEFA ha entrat a la Carpeta Negreira i ha obert una investigació contra el Futbol Club Barcelona. Pel que es coneix fins ara, difícilment hi ha un cas judicial sòlid, perquè dels diferents documents que s'han anat publicant de l'àmplia documentació existent al sumari, no es pot concloure que el club blaugrana busqués alterar la competició o competicions en què ha participat. Es pot considerar que la quantitat abonada entre les presidències de Joan Gaspart i Josep Maria Bartomeu, i que esquitxen diversos responsables del club, han estat un autèntic disbarat, cosa que és així, perquè estem parlant d'aproximadament set milions d'euros per a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira.

Qualsevol aficionat al futbol mínimament equànime sap que per al col·lectiu arbitral, el Barça no ha estat mai una opció simpàtica. Que ara això es posi en dubte demostra fins a quin punt estem en un procés clarament adulterat, que pretén fer mal al Barça i amb foscos interessos. Perquè una cosa és ser babau i una altra un estafador, i tot apunta que som més al primer estadi que al segon. Amb això, insisteixo, no vinc a defensar que les coses s'hagin fet bé, sinó que no apareix per enlloc la prova del delicte, amb la qual cosa ben bé pot ser que, simplement, no n'hi hagi. Una altra cosa és l'anunci de la UEFA d'intervenir en l'assumpte a partir de retalls de diari i sense cap indici, judicialment parlant, de culpabilitat.

Sigui com sigui, això sí que ha de preocupar el Barça. El seu lacònic comunicat és tota una declaració d'intencions: "De conformitat amb l'Article 31 (4) del Reglament Disciplinari de la UEFA, els Inspectors Ètics i Disciplinaris de la UEFA han estat designats avui per dur a terme una investigació sobre una possible violació del marc legal de la UEFA per part del F.C. Barcelona en relació amb l'anomenat Cas Negreira". Suficient per preocupar-se ateses les males relacions entre el club blaugrana i el president de la UEFA, l'eslovè Aleksander Čeferin, amb qui hi ha un litigi tan important com la Superlliga de futbol que afecta de ple l'organisme internacional rector del futbol europeu, perquè és una clara competència. Ara Čeferin té literalment agafada per on fa més mal l'entitat que presideix Joan Laporta i, donada la característica arbitrarietat de la UEFA, té un marge molt discrecional per disparar un torpede a la línia de flotació del club.

Cal recordar, a més, que ja hi va haver intents de sancionar el club blaugrana per la situació financera, que el president de la FIFA, Gianni Infantin, també espera torn per actuar contra el Barça i que el president de la Lliga, Javier Tebas, ja s'ha pronunciat més com un fanàtic antibarcelonista que com el representant dels clubs de futbol. Amb tot aquest panorama, és bastant evident que el problema del club no és als tribunals sinó als organismes espanyol, europeu i mundial de futbol i amb la Superlliga com a teló de fons. Són molts els clubs del continent disposats a aplaudir una sanció al Barça si la Superlliga dels grans clubs desapareix de l'escenari de coses possibles els pròxims temps. Una renúncia definitiva del Barça a la Superlliga podria alleujar-li la situació? Sens dubte. El Barça té marge econòmic per fer-ho? Molt difícil.

Però conviure amb l'amenaça d'una sanció important esportiva i econòmica és una espasa de Dàmocles massa pesada. Els pocs triomfs que tingui el Barça per revertir les amenaces dels organismes esportius internacionals els haurà d'utilitzar a Suïssa, on tot apunta que s'hi jugarà la partida definitiva.