Com era previsible, amb el pas dels dies és fàcil comprovar com la matança perpetrada pels terroristes de Hamàs el passat dia 7 contra ciutadans israelians, acabaria sent molt més que un conflicte entre Israel i la franja de Gaza, fins i tot més que la mateixa Palestina. En aquests moments, és ja obertament un conflicte de ressonància planetària, ja que afecta de ple el conjunt de països de la zona, tensa les relacions entre els Estats Units, l'Iran, la Xina i Rússia, i posa Europa, amb una partitura més que desafinada, davant del mirall de les seves pròpies realitats nacionals. Així, Brussel·les entona de manera diferent a París que a Berlín. I què dir de Madrid, en un moment en què Espanya ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, o de Barcelona.

Aquest diumenge, el president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, i la resta de membres del Consell han reconegut el dret d'Israel a defensar-se d'atacs com el perpetrat pel moviment terrorista Hamàs i han subratllat que la resposta ha d'estar en línia amb el dret humanitari i internacional i que s'ha de garantir la protecció de tots els civils. Tot això s'emmarca en un missatge d'una certa contenció i correcció a Ursula Von der Leyen, i, mentrestant, l'Iran i els Estats Units s'observen mútuament i les mobilitzacions a les capitals europees a favor dels dos bàndols en conflicte són significatives.

A Amsterdam, més de 10.000 persones s'ha concentrat en la manifestació de suport a Palestina i al Marroc, de manera molt especial a Rabat, s'han produït grans protestes en solidaritat amb Palestina i en contra de la posició de Mohamed VI, que va normalitzar les relacions amb Israel el 2020 amb els Acords d'Abraham. A Madrid, també han sortit al carrer aquest diumenge diversos milers de persones mostrant el seu suport a Palestina, igual que dissabte a Londres. Diversos països occidentals han reforçat la seguretat i augmentat els nivells d'alerta, i hi ha la sensació que la invasió anunciada per Benjamin Netanyahu es durà a terme en qualsevol moment i que Occident és molt menys segur.

Però a mesura que han anat passant els dies des de l'atac terrorista de Hamàs, s'ha anat veient que la invasió terrestre a gran escala de Gaza serà llarga, difícil i complicada i que la xifra rècord de 360.000 reservistes convocats per a tasques militars, la més gran de la història, no assegura el resultat que Israel espera de la guerra i que no és cap altre que acabar amb Hamàs i que a la Franja de Gaza res no torni a ser com abans. Però caldrà veure si l'Iran ho acaba permetent o si s'inicia una espiral d'una guerra regional encara més perillosa.