Encara que no hi ha cap dubte que la concentració d'aquest diumenge al passeig de Gràcia de Barcelona en contra de l'amnistia ha estat una bufetada per als seus promotors i una frustració per als tres líders que més l'han encoratjat: del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso i de Vox, Santiago Abascal. Tota la mobilització d'organització del partit que va guanyar les eleccions el passat 27 de juliol, amb autocars de les diferents províncies espanyoles, i la convocatòria expressa dels dos partits de la dreta extrema, ha reunit 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Una xifra que queda lluny de les 300.000 que va donar la mateixa Guàrdia Urbana l'octubre de 2017 i que ara pretenien repetir.

Però si la xifra ha estat realment molt pobra, per més que des de Madrid i des dels mitjans contraris a la negociació de Pedro Sánchez amb els independentistes diguin el contrari, el més preocupant és l'odi i la visceralitat que es va veure en el centre de Barcelona. Que els dos crits més repetits fossin "Puigdemont a prisión" i "Puigdemont al paredón", que es veiés una pancarta en la qual es llegia "Felipe VI cómplice del golpe de estado a las urnas, a la democràcia y a la voluntad de los españoles" o al·lusions a Pedro Sánchez de l'estil de "Sánchez, mamón, tu amigo es Puigdemont" donen una idea de com va transcórrer la concentració, en la qual també hi havia gent amb la bandera preconstitucional i melsa en alt. Això per no parlar d'insults als mitjans de comunicació com el de "TV3, manipuladora."

Si Miquel Iceta i altres dirigents del PSC van cometre l'error el 2017 d'alinear-se amb les dretes en aquella manifestació, ara els socialistes, segur que per necessitat, alimenten la negociació de l'amnistia. Només el PP ensopega sempre a la mateixa pedra: oposar-se a la majoria dels catalans i mentre això no l'entengui, l'interioritzi i ho practiqui, les possibilitats d'arribar a la Moncloa un dia seran remotes, ja que no trobarà aliats que no siguin Vox perquè les altres formacions —també el PNB— no tindran marge per a un acord.

Feijóo, engolit per aquesta dreta ultra tan assentada a Madrid, es troba seguint el pas marcat per José María Aznar i per Díaz Ayuso, un trajecte en el qual té molt poc a guanyar, ja que tant Aznar com Ayuso li porten avantatge. Si hem de fer cas del carrer, és evident que els negociadors de l'amnistia tenen bastant poc de què preocupar-se. Una altra cosa és que aquests moviments pretenguin generar un estat d'opinió entre les institucions espanyoles, començant per la Corona i seguint per la judicatura i l'exèrcit. En els dos últims és evident que, amb més o menys èxit, arriben notícies diàriament.

I és que l'Espanya del lligat i ben lligat, molt representada sempre en el deep state, provarà de regirar-se contra la negociació actual. La van intentar amb l'apel·lació al transfuguisme en la investidura de Feijóo el mes de setembre passat, i van treure tota la seva artilleria pesant amb Felipe González i Alfonso Guerra. Ara, en aquesta escalada, ha estat la manifestació de Barcelona. En tot això, han errat el tret i, a més, les negociacions per a l'amnistia han seguit i no s'han interromput. Ja han d'haver constatat que, ara per ara, van pel camí de la derrota.