Dues setmanes i un dia després que Joan Carles I abandonés Espanya en un exili que l'ha portat fins als Emirats Àrabs Units, segons va informar dilluns passat el mateix Palau de la Zarzuela, i del qual no se sap si és el punt final o hi haurà nous comunicats informatius sobre altres destinacions en la fugida del rei emèrit, un important grup de ministres, presidents autonòmics i alts càrrecs dels governs d'UCD, del PSOE i del PP durant el seu regnat han subscrit un manifest de suport. En un document de dos folis, critiquen la proliferació de condemnes que ha tingut l'emèrit "sense el degut respecte a la presumpció d'innocència", asseguren que mai no es podrà esborrar la seva tasca de suport a la democràcia i a la nació "sota pena d'una ingratitud social que res de bo no presagiaria del conjunt de la societat espanyola" i demanen a ciutadans, entitats públiques i privades, partits, organitzacions i autoritats "que defensin amb tots els mitjans democràtics al seu abast la integritat política i territorial de la nació". Una preocupant combinació d'impunitat passada o venidora i d'unitat d'Espanya.

Un total de 30 exministres i 40 alts càrrecs han subscrit el manifest que evidencia la fragilitat del sistema del 78. Ningú no va haver de fer a Alemanya un manifest de suport similar al canceller Helmut Khol, que es va veure immers en un cas de corrupció que el va acompanyar en l'ostracisme dels seus últims anys de vida. La qualitat d'un sistema democràtic es reflecteix sobretot en situacions com aquestes. És des d'aquest punt de vista que el manifest és caspós, improcedent, desafortunat i vergonyós. Poc edificant per a la democràcia espanyola i de difícil digestió per a tots aquells que diuen defensar sense embuts que tots els ciutadans són iguals davant de la llei. Poc edificant perquè en res no ajuda al seu fill, avui cap de l'Estat. El regnat de Joan Carles I està ja irremeiablement vinculat a la corrupció i ja no hi ha manera que aquesta situació sigui reversible. En contra del que aparentment pugui semblar, el manifest joancarlista evidencia la debilitat del sistema institucional espanyol, no la seva fortalesa.

El nom dels signants recrea tot l'arc de Sant Martí parlamentari vinculat a la transició espanyola. Així, hi ha des d'un ministre franquista, com Rodolfo Martín Villa, fins als que van ser ministres i presidents autonònimics socialistes Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra, Celestino Corbacho, Julián García Vargas, César Antonio Molina i Rodríguez de la Borbolla; els populars Esperanza Aguirre, Ana Pastor, Josep Piqué, Rafael Wert, Rafael Catalá, Ana de Palacio, Margarita Mariscal de Gante, Jaime Mayor Oreja; i els exfiscals generals de l'Estat Hernández Eligio i Leopoldo Torres.

La confirmació de la primera destinació de l'emèrit en l'exili, Emirats Àrabs Units, dona una primera pista dels requisits dels països per on pot moure's Joan Carles I: que no tinguin un conveni d'extradició amb Suïssa. És evident que aquesta és, en aquests moments, la principal preocupació tant del monarca exiliat com de l'estret cercle que ha portat la seva fugida a l'estranger. Just en uns moments en què ja s'anuncien noves informacions comprometedores per a l'emèrit per al setembre.