Acaba d'anunciar-nos el president del govern espanyol que pensa buscar vots fins i tot sota les pedres per aprovar el rebutjat decret òmnibus. I ha afegit que ho farà per responsabilitat i per convicció perquè la gent tingui tots els seus drets que han estat retallats al Congrés dels Diputats per la suma parlamentària de PP, Vox i Junts. Pedro Sánchez ha estat així de taxatiu hores després que la presidenta del grup parlamentari de Junts a les Corts, Míriam Nogueras, li advertís, en una entrevista en aquest diari, que si tornava a votar-se al Congrés el mateix decret òmnibus que ja va ser rebutjat, el resultat seria el mateix. El govern espanyol perdria la votació.

L'expressió de buscar vots sota les pedres té els seus riscos, ja que se li entén tot, encara que sota les roques només hi hagi cargols, cucs i algun cranc. Els vots que necessita, mal que li pesi, són a una taula de negociació amb qui pot facilitar-se'ls, i seria convenient que Sánchez s'allunyés dels titulars perquè el Consell de Ministres de dimarts vinent és a tocar. I, si les coses no canvien, l'únic marge que té és aprovar la pujada de les pensions i els ajuts al transport i als afectats de la DANA. Ho pot fer en un decret, en dos, o en tres, però les coses han anat tan lluny que els que van votar que no al decret òmnibus difícilment poden modificar el sentit del seu vot sense que sigui vist com que s'ho han empassat a la força.

L'expressió de buscar vots sota les pedres té els seus riscos, ja que se li entén tot, encara que sota les roques només hi hagi cargols, cucs i algun cranc

El PSOE ja sap que aquest és el terreny de joc. I que la setmana que ve tampoc hi haurà un moviment de fitxes que li permeti veure la partida d'una manera diferent. Aquest diumenge es publicava una enquesta realitzada per Metroscopia en la qual es recollia que el 62% dels espanyols culpava el govern de Pedro Sánchez del fracàs del decret òmnibus, el 20% responsabilitzava el PP i Alberto Núñez Feijóo i el 16% Carles Puigdemont. Amb aquestes xifres, la pressió la té el govern espanyol, més enllà d'escarafalls dialèctics. Amb el retorn a l'activitat política, el PSOE començarà a notar un pessigolleig de sindicats, Sumar i Podemos perquè desbloquegi la situació de les pensions, ja que és obvi que és un material hipersensible entre aquest col·lectiu i més enllà del que publiquen els diaris costa molt fer creure a un jubilat que el no-increment de la pensió és culpa de l'oposició quan les pensions les apuja sempre el govern.

Pel poc que se sap, el PSOE ha rebut carbasses de Junts durant tot el cap de setmana en les diferents converses discretes que s'han produït. Els hams que s'han llançat des de la Moncloa només han servit per constatar que si les relacions es continuen tensant per aquest tema, el que pot arribar a passar és que acabi espatllant definitivament el diàleg que hi havia per mirar si es podia trobar l'agulla de la balança a la iniciativa legislativa sobre la moció de confiança que dorm a la Taula del Congrés dels Diputats, cosa que no s'havia aconseguit. I la reunió Pedro Sánchez-Carles Puigdemont? La resposta de Míriam Nogueras en l'entrevista a El Nacional era contundent: “Una reunió Sánchez-Puigdemont ara no canviaria res”.