La decisió dels sindicats de Renfe i Adif de convocar una sèrie de jornades de vaga, aquest mes de març i els primers dies d'abril, després de l'acord entre el Ministeri de Transports i el Govern de la Generalitat per al traspàs de Rodalies a través d'una nova filial catalana de Renfe, és el més semblant a un xantatge. A una inacceptable extorsió. En cap cas és tolerable que, si els treballadors no perden condicions laborals, la seva resposta a un acord entre les dues administracions sigui convocar set jornades de vaga entre el 17 de març i el 3 d'abril. Entre altres coses, perquè no és funció dels sindicats esmenar el que és una transferència fruit d'una demanda històrica de la societat catalana davant del pèssim servei ofert en les últimes dècades a milions i milions de ciutadans que no tenen cap altra fórmula per desplaçar-se al seu lloc de treball que fent ús de Rodalies. És inimaginable que aquest deplorable servei poguessin tenir-lo, per exemple, els habitants de la Comunitat de Madrid i, en conseqüència, és fins i tot utòpic plantejar-se que puguin arribar a comprendre-ho.

La demagògia dels sindicats amb aquesta qüestió no pot ser objecte de la més mínima negociació per part de les administracions. La defensa dels seus justos drets laborals no forma part, en aquest cas, de l'equació, sinó que s'utilitza el fet de tenir els ciutadans com a ostatges no per obtenir millors condicions laborals, sinó per revertir una decisió política. “Ha arribat el moment de mostrar a la societat el malestar per l'incompliment dels acords i el rebuig unànime dels ferroviaris a la decisió adoptada entre govern espanyol i Generalitat”, assenyalen des del sindicat de maquinistes SEMAF. Aquest mateix dilluns hi ha hagut afectacions importants a la línia R2 Sud i l'R4, que han patit retards provocats per la conflictivitat laboral en protesta pel traspàs de Rodalies. Dissabte passat es van viure escenes tercermundistes amb 42 trens suspesos, les andanes atapeïdes de persones intentant trobar una manera de sortir de la ratera en què s'havia convertit l'estació, tres hores per arribar de Reus a Barcelona... En fi, un autèntic despropòsit.

Els sindicats de Renfe utilitzen els ciutadans com a ostatges per revertir una decisió política

El més preocupant de tot és que fa vint anys que parlem del traspàs de Rodalies a la Generalitat i cada vegada que un ministre, sigui del PSOE o del PP, s'ha posat al capdavant del ministeri de Transports, amb aquest nom o amb un de semblant, tot han estat promeses mentre el servei als ciutadans queia fet miques. No es pot ser gaire optimista perquè no hi ha una base realista per a això i en el que són grans infraestructures, tant ferroviàries com aèries, sempre sembla sorgir un conglomerat d'interessos perquè Catalunya no pugui actuar amb una mínima independència. Com a màxim, es fan consorcis en els quals el dret a vet de l'administració central té sempre l'última paraula i no a la inversa, que seria l'única garantia que la decisió que s'adoptés fos la millor per als interessos dels catalans. I passen els anys i es fan passos de tortuga que queden molt lluny de poder decidir sobre trens i aeroports, dos autèntics colls d'ampolla que seran del tot irresolubles fins que la transferència sigui total i absoluta.

Fa ja molts anys, quan es va començar a plantejar un hipotètic traspàs de Rodalies, uns quants vam defensar que la millor solució seria que Ferrocarrils de Catalunya s'anés fent progressivament càrrec de les diferents línies de Rodalies fins que el traspàs s'hagués completat del tot. Una empresa amb una qualitat del servei més que contrastada era garantia d'eficiència i bons resultats. Es va dir que això retardaria enormement una transferència que ja fa 20 anys era vital. Han passat dues dècades, tot està per fer i Catalunya no tindrà un control absolut del futur ferroviari de Rodalies. No sé jo si en una nova discussió d'aquesta mateixa naturalesa, si es pogués tirar el rellotge cap enrere i revertir la decisió, la transferència s'hauria completat. Però, sens dubte, estaríem molt millor.