Encara que la candidatura no serà oficial fins al setembre, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias ha fet el primer pas per optar a la candidatura de Junts per Catalunya en les pròximes eleccions municipals que se celebraran l'últim diumenge del proper mes de maig. Les seves paraules durant la ronda d'entrevistes que va concedir aquest dimecres, després que novament estigués en el focus de la conspiració de la policia patriòtica amb el diari El Mundo per apartar-lo el 2015 de l'alcaldia a partir de la notícia falsa d'un compte a Suïssa, que a la fi li acabaria costant el càrrec després de la bruta campanya electoral que va practicar Ada Colau, han obert de bat a bat les portes al retorn a la primera línia política de l'exalcade. Les seves declaracions han anat més dirigides al desordre que actualment té Junts que al pas que està disposat a fer: "Jo no em presento per perdre; si em presento, vol dir que les coses han d'anar d'una determinada manera". A bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou.

Què vol Trias? Un partit ordenat, una sol·licitud explícita de l'organització política en la qual milita i carta blanca en totes les decisions en la seva condició d'exalcalde, de la seva trajectòria política i del coneixement que té de la ciutat. El llistó està alt, certament, però ningú com ell assegura a priori sortir de la irrellevància en què es troba la seva formació política i amb un panorama, segons les enquestes, que li atorguen entre quatre i cinc regidors dels 41 que té el consistori i la quarta posició després d'Esquerra Republicana, Barcelona en Comú i PSC. En les eleccions que el van apartar de l'alcaldia, el seu registre va ser de 10 regidors i va quedar a poc menys de 15.000 vots de Colau, refusant establir una aliança amb altres partits en entendre que l'alcaldia corresponia a la guanyadora de les eleccions, encara que hagués estat en una situació tan anòmala com la distorsió que suposava ser perjudicat per una notícia que era falsa, però que va ser cuinada prou perquè arribés viva a la jornada electoral i el penalitzés.

Curiosament, el que el va perjudicar enormement el 2015 és el que l'encimbella ara perquè pugui tornar. Sense oblidar, és clar, una ciutat molt més mal gestionada que la que ell va deixar en tots els aspectes: des de la neteja a la seguretat, passant per les relacions amb els comerciants o amb els diferents agents de creixement econòmic de la ciutat. En el pla intern de Junts, la federació de Barcelona sospira pel retorn de Xavier Trias, no plantejaria el més mínim problema a l'hora de donar-li carta blanca per a l'elaboració de la llista i donaria suport, sense dubtar-ho, al tiquet Trias-Argimon, i la incorporació en el segon lloc de la llista d'una dona que, segurament, hauria de cobrir l'àrea econòmica per intentar tornar la ciutat als números que presentava quan ell la va deixar.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, un polític ben valorat a les enquestes, té la millor valoració entre els consellers del Govern —per davant de Jaume Giró, Teresa Jordà i Joan Ignasi Elena— es considera un fix en aquesta llista, ja que ha traslladat en petits cercles que la seva etapa com a conseller està arribant a la seva fi i que l'aventura municipal no li desagrada. Argimon té a favor seu una gestió encertada en tota la crisi de la pandèmia i, sobretot, unes explicacions de molt sentit comú i molt professionals a l'hora d'implementar durant aquests anys unes mesures gens fàcils durant una llarga etapa, cosa que li ha atorgat una pàtina de credibilitat.

Quan falten deu mesos per a les municipals, l'arribada de Trias pot introduir un repartiment de cartes noves davant els candidats ja designats, Ada Colau i Ernest Maragall, els més ben col·locats en les municipals del 2019, i Jaume Collboni, el candidat del PSC si els socialistes no opten per remoure novament el tauler i incorporar una persona de més pes que només podria ser Salvador Illa i, amb algun dubte respecte que pugui millorar el resultat, Miquel Iceta. La partida es posa, a priori, interessant.