Tal dia com avui de l’any 2015, fa 10 anys, a les 10:51 hores, l’avió Airbus A320-200 de la companyia Germanwings (filial de Lufthansa) i que efectuava el vol 9525 entre Barcelona i Düsseldorf, va ser estavellat a propòsit pel seu copilot Andreas Lubitz en una zona muntanyosa dels Alps del municipi de Prats de Blèuna (Provença-França). Posteriors investigacions revelarien que el copilot Andreas Lubitz estava en tractament psicològic i en situació de baixa laboral que no hauria comunicat mai a la seva empresa. També es va revelar que la llei del secret mèdic hauria impedit que les autoritats sanitàries alemanyes informessin la companyia de la potencial perillositat del seu empleat.
Aquella catàstrofe va causar la mort de les 150 persones que viatjaven a bord de l’avió (tripulació i passatgers); de les quals 40 eren catalanes i valencianes. Entre les víctimes mortals catalanes i valencianes hi havia veïns de Cornellà de Terri, Banyoles, Amer, Olot, Girona, Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès, Badalona, Argentona, Tiana, Premià de Mar, Mataró, Barcelona, Pallejà, Sant Just Desvern, Sabadell, Sitges, Tona, Reus, Lleida i Torrent (País Valencià). La majoria d’aquestes víctimes es desplaçaven a Alemanya per motius professionals, però en aquella tràgica llista també hi havia grups familiars i menors d’edat.
Poc després, l’escriptor Marçal Girbau va publicar el llibre El vol de la Cristina que resseguia la vida d’una de les víctimes, la prometedora científica catalana Cristina Muñoz, i analitzava les negligències i el dolor no reparat. Girbau denunciava que el govern espanyol mai va defensar la tesi dels familiars de les víctimes, que reclamaven que aquella tragèdia es considerés un atemptat i no un accident. També denunciava que aquesta actitud obeïa la postura subordinada de l’executiu espanyol, en aquell moment presidit per Mariano Rajoy, del Partit Popular, que no es volia enfrontar a una gran companyia alemanya ni amb el govern alemany.