Tal dia com avui de l’any 711, fa 1.313 anys, a prop de la desembocadura del riu Guadalete (entre els actuals pobles de Barbate i Vejer, a la costa atlàntica andalusa), s’iniciava una batalla entre l’exèrcit de la monarquia hispanovisigòtica, comandat pel rei Roderic, i l’avantguarda de l’avanç àrab, acampada a prop de Ceuta i dirigida per Tarik. Segons algunes fonts històriques redactades unes dècades després, aquella batalla va durar set dies. Però això és improbable, perquè l’ala esquerra de l’exèrcit visigòtic, formada per la noblesa de la Tarraconense i la Narbonense, i comandada per Àkhila, va abandonar el camp de batalla a l’inici de la batalla, i les línies visigòtiques van ser totalment superades i exterminades.

La presència dels àrabs a la Península s’explicava pel pacte que havien subscrit Tarik i Àkhila. Aquest noble visigot era el líder d’una facció majoritària a la Tarraconense i la Narbonense, que, des del 672, lluitava per a independitzar-se del poder central toledà. No obstant això, la historiografia apunta que els plans d’Àkhila anaven més enllà de la restauració del Regne dels Visigots de Septentrió (proclamació efímera de Flavius Paulus, 672) i, en realitat, ambicionava el tron de Toledo. Després de la desfeta visigòtica a Guadalete, es va produir un cop d’estat a Toledo, que va situar l’oposició a Roderic en el poder. Aquesta mateixa historiografia relaciona el partit independentista d’Àkhila amb els opositors a Roderic a la capital del regne.

Segons les fonts historiogràfiques, el rei Roderic no va morir al camp de batalla del riu Guadalete, sinó que va aconseguir escapar i arribar fins a Còrdova (on tenia el seu quarter general). Des d’allà va reorganitzar les restes de l’exèrcit i es va tornar a enfrontar a Tarik al desert d’Écija (a uns 50 quilòmetres al sud-oest de Còrdova). Allà va ser definitivament derrotat i les restes del seu exèrcit exterminades. Encara en aquell moment, els àrabs no es plantejaven la conquesta de la Península, i es van endinsar fins a Toledo a la recerca del tresor reial (el cobrament per la seva participació en aquell canvi de poder). Però, pel camí, van comprovar que l’estat visigòtic havia col·lapsat, i llavors seria quan iniciarien la conquesta efectiva de la Península.