Tal dia com avui de l’any 1874, fa 150 anys, es produïa un episodi de fortíssimes tempestes a les capçaleres dels rius que neixen a la part sud de la Serralada Prelitoral catalana (serres del Montsant, de Prades, i del Tallat). Segons la investigació historiogràfica i climatològica, entre les 11 de la nit del dia 22 i les 5 de la matinada del dia 23, van caure uns 1.000 litres/m², que van provocar el desbordament dels rius Francolí, Brugent, Gaià, Siurana, Corb i Ondara; que van passar a acumular formidables avingudes que multiplicaven per 500 el seu cabal ordinari.

Aquestes avingudes van provocar la inundació i destrucció parcial o total de diversos pobles i viles situats a la riba d’aquests rius. El balanç de víctimes més elevat se’l va endur Tàrrega (Urgell). El riu Ondara, totalment desbordat, en pocs minuts es va emportar el barri de Sant Agustí, provocant la mort de 150 veïns. A Guimerà (Urgell), el riu Corb, totalment descontrolat, també en pocs minuts es va endur totes les cases situades a l’areny: 35 morts. I a l’Espluga (Conca de Barberà) es va endur totes les cases a peu de riu i el balanç seria de 24 morts.

A la Riba (Alt Camp), el riu Francolí, totalment desfermat, va destruir sis molins paperers, en va malmetre greument uns altres sis, i va causar tres morts i dotze desapareguts. Tàrrega, Guimerà, l’Espluga i la Riba van sumar 212 morts i 12 desapareguts durant aquells escassos però fatídics minuts de la matinada de Santa Tecla. Tot i això, la pitjor part se la va endur els Eixaders, una pedania del municipi de Belianes (Urgell). El riu Corb va arrasar tot el poble i la vida dels seus 30 habitants. No hi va haver cap supervivent.

Passats deu dies (3 d’octubre de 1874) la premsa de l’època publicava que el mar havia començat a retornar els cossos de les víctimes arrossegades pels rius que desembocaven a la Mediterrània. A les platges de Torredembarra, d’Altafulla, de Tarragona i de Vila-seca; van aparèixer els cadàvers de veïns de pobles situats entre 20 i 40 quilòmetres de la costa que havien estat arrossegats per la riuada. Les autoritats de l’època van declarar que l’Aiguat de Santa Tecla s’havia saldat amb l’espantosa xifra de 575 morts, 20 desapareguts i més de 700 edificis destruïts.