Tal dia com avui de l’any 1848, fa 175 anys, es duia a terme el primer viatge en tren de la història peninsular, que uniria les ciutats de Barcelona i Mataró. Amb anterioritat, s’havia posat en funcionament un ferrocarril entre l'Havana i Güines, a l'aleshores colònia de Cuba, que seria el primer tren de la història espanyola (1837). Però el primer ferrocarril que va circular per territori peninsular va ser el que va promoure el comerciant i industrial Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 -1848). Biada s’havia inspirat, precisament, en aquell ferrocarril cubà, que havia conegut mentre era a la colònia com a comerciant i exportador.
Aquell primer tren peninsular va trigar, tan sols, trenta-cinc minuts a cobrir el trajecte entre les estacions de Barcelona (situada a l’avinguda Marquès de l’Argentera i actualment desapareguda) i de Mataró. Era un trajecte sense parades intermèdies, però actualment, passats gairebé dos segles, per efectuar el mateix trajecte (amb parades intermèdies) es triga un mínim de quaranta minuts. Segons les cròniques de l’època, la societat que va assistir a aquell esdeveniment va quedar astorada i meravellada a parts iguals en comprovar que s’havia trobat un sistema eficient, ràpid i barat per a transportar una gran quantitat de persones i de mercaderies.
El seu promotor, Miquel Biada, va haver de vèncer moltes dificultats, traïcions i sabotatges per culminar el seu projecte. No l’arribaria a veure, ja que va morir pocs mesos abans d'una pneumònia que —segons algunes fonts— va contraure durant les nits llargues i fredes vigilant les obres i la maquinària que, en diverses ocasions, havien estat objecte de sabotatges per part de personatges contraris a aquella iniciativa. No obstant això, abans de morir, amb el seu entusiasme, seria capaç de convèncer la societat catalana dels beneficis d’aquella empresa. I tan sols sis anys més tard (1854), entrarien en servei les línies Barcelona-Sarrià, Barcelona-Granollers i Barcelona-Tarragona-Reus.