Tal dia com avui de l’any 1815, fa 210 anys, a Reus, a la cantonada de la plaça del Mercadal i del carrer de Jesús i al davant de l’antiga Fonda Cal Cardenyas, sortia una diligència amb destinació a Barcelona, que seria el primer servei regular de transport públic de viatgers de la història de Catalunya i de la península Ibèrica. Durant els seus cinquanta anys d’existència (1815-1865), la diligència Brunet uniria les dues principals ciutats del país i no fallaria mai a la cita amb els seus clients. Fins i tot, en els moments de màxima intensitat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), quan la inseguretat s’havia apoderat dels camins, va continuar prestant el seu servei, fent el trajecte fins al port de Tarragona per carretera i en vaixell fins a Barcelona.

Aquella primera diligència estava formada per un carruatge de dos pisos, amb una cabuda per a dotze persones: sis a baix, en un compartiment tancat tipus berlina, amb seients entapissats i vidres a les finestres que protegien els viatgers de la pols del camí i de les inclemències meteorològiques (i que pagarien un bitllet de 90 rals), i sis més a dalt, en una caixa de carro tan sols coberta per un tendal (i que pagarien un bitllet de 30 rals). La diligència va sortir de Reus a dos quarts de quatre del matí i va iniciar el seu camí cap a Barcelona, passant per Tarragona, el Vendrell, Vilafranca i Martorell. Va canviar de cavalleries quatre vegades i va arribar a Barcelona, a la Rambla, a les quatre de la tarda, després de més de dotze hores de viatge.

El seu promotor i propietari seria el comerciant reusenc Josep Brunet i Anguera (Reus, 1784 – segle XIX), que, després d’un exili a França entre el 1814 i el 1815 (havia estat perseguit pel règim de Ferran VII per la seva ideologia revolucionària i republicana), havia importat aquesta iniciativa. Brunet va rebre el suport financer d’un altre comerciant reusenc,  Pere Serra i Cailà (Reus, 1788 – 1860) amb qui l’unia una relació d’amistat i d’afinitat ideològica. Passat mig segle del primer viatge (1865), s’inaugurava l’últim tram de la línia de ferrocarril Barcelona-Reus, que representaria la fi de la diligència. Aquell tren reduïa a menys de la meitat el temps de desplaçament (de dotze a quatre hores) i a menys de la meitat el preu del bitllet popular (de 30 a 12 rals).