Tal dia com avui de l’any 1700, fa 325 anys, a París, el rei Lluís XIV de França (tercer Borbó al tron francès) signava el decret de prohibició de l’ús públic de la llengua catalana al territori dels antics comtats de Rosselló i de Conflent i a la meitat nord del comtat de Cerdanya. Aquests territoris catalans eren sota administració francesa des que el rei hispànic Felip IV els havia lliurat al seu homòleg francès Lluís XIV a canvi de la fi d’una guerra que havia iniciat Madrid (1635-1659). Aquest tractat seria anomenat dels Pirineus i es negociaria en dues tandes (1659 i 1660).
Després de la cessió hispànica de la Catalunya Nord, l’Administració francesa havia anomenat el territori Province Étrangère du Roussillon, i, fins al 1676, hi havia mantingut un govern regional amb un cert grau d’autonomia, el Consell Sobirà del Rosselló —gestionat per catalans dels comtats ultrapirinencs o del Principat i amb un funcionament clarament inspirat en la Generalitat de Catalunya—, i hi havia mantingut la cooficialitat de la llengua catalana, compartida amb la llengua francesa de la nova Administració.
Però el 1676, poc després de la derrota dels Angelets de la Terra (el moviment de resistència català contra els acords del Tractat dels Pirineus), el francès va ser declarat única llengua oficial del Consell Sobirà. I el 1700, quan Lluís XIV de França ja tenia coll avall que el seu net Felip d’Anjou seria el successor del moribund rei hispànic Carles II, va perdre tot l’interès que podia haver tingut per recuperar Catalunya i va publicar el decret d’Interdiction officielle de la langue catalane, que proscrivia i perseguia l’ús del català en qualsevol àmbit de la vida pública de la Catalunya Nord.