Tal dia com avui de l’any 1524, fa 500 anys, al castell de Blois (regne de França), moria Clàudia de Bretanya, l’última duquessa independent de Bretanya. Després de la seva mort, la succeiria el seu fill Francesc, però mai no va governar el ducat. Quan es va produir aquesta successió, el jove Francesc (nascut el 1518) només tenia catorze anys i durant l’interregne (entre la mort de la seva mare, 1524, i la seva proclamació, 1532), el ducat independent de Bretanya havia estat governat pel vidu de Clàudia i pare de Francesc, el rei Francesc I de França. Poc després de la proclamació, el rei acusaria el seu fill de no tenir interès en la governació del seu estat, li usurparia l'herència i incorporaria el ducat de Bretanya al patrimoni de la corona francesa.

Francesc mai no va poder complir la voluntat testamentària de la seva mare i això va condemnar el ducat independent de Bretanya a la seva desaparició (1532). Per una banda, va xocar amb les maniobres del seu pare, Francesc I de França, que pretenia abocar Bretanya a una situació de caos i desgovern per a justificar-hi una intervenció militar d’annexió. I, per l'altra banda, també amb els estaments representatius de la societat bretona, que no l’acceptaven per la seva condició de delfí de França (fill primogènit i hereu del rei de França). Quan Clàudia havia estat casada amb Francesc de França (1515), per allunyar l’amenaça anglesa de les costes bretones, s’havia pactat que el futur duc seria el segon fill de la parella, per tal d'evitar la unió dels dos estats.

Però la força de la monarquia francesa, contraposada a la feblesa dels estaments bretons, havia aconseguit trencar aquell pacte, i Francesc I de França, amb pressions i amenaces, havia forçat la proclamació del delfí a Rennes. Finalment, Francesc de Bretanya moriria prematurament a divuit anys (1536), oficialment a causa de la tuberculosi, i Bretanya quedaria definitivament incorporada a França. Tanmateix, el rei Francesc I sempre va proclamar que el delfí havia estat enverinat per un sequaç, que hauria actuat per ordre de Carles de Gant (rei de la monarquia hispànica). En canvi, els estaments bretons dirien que havia mort després d’una esgotadora nit d’amor amb la cortesana Mademoiselle de l’Estrange.