Tal dia com avui de l’any 1350, fa 675 anys, a Barcelona, el rei Pere III de Catalunya-Aragó signava el Privilegi de creació de l’Estudi General de Perpinyà, que esdevenia el segon centre d’estudis superiors de Catalunya i el tercer de la Corona catalanoaragonesa (després de Montpeller, fundat el 1289, i de Lleida, fundat el 1297). L’establiment de l’Estudi General de Perpinyà va ser una reivindicació del Consell Municipal de Perpinyà i de la diòcesi d’Elna; després de la transferència de domini de la plaça catalana de Montpeller (seu d’un prestigiós centre d’estudis superiors i referència universitària dels estudiants rossellonesos) a la corona francesa (1344).
Entre 1350 i 1379, l’Estudi General de Perpinyà va tenir tres facultats: arts (humanitats en general), dret (amb les branques de dret romà i dret canònic) i teologia. A partir del 1379, quan va rebre la confirmació pontifical i va ascendir a la categoria d’universitat (butlla de 28 de novembre), va suprimir l’ensenyament de teologia, però va incorporar el de medicina. L’any 1380, la nova universitat va passar del centre de la ciutat al barri de Sant Mateu, en una via urbana que rebria el nom de carrer de l’Estudi, que connecta la ciutat vella amb les muralles del Castell Reial i que, des del segle XVIII, s’anomena carrer Petit de la Moneda.
Les primeres dades referides a aquella etapa iniciàtica ens parlen d’una universitat que, malgrat la competència de Tolosa i Montpeller, ja tenia 380 alumnes (1394), que procedien, principalment, de les diòcesis d’Elna (el Rosselló, el Conflent i el Vallespir), d’Urgell (l'Urgellet i la Cerdanya) i de Girona (l'Empordà, la Selva i la Garrotxa). També, durant aquell període iniciàtic, es produiria la paradoxa que les famílies benestants del territori preferirien enviar els seus fills a Tolosa o a Montpeller; mentre que per als estudiants de les diòcesis d’Urgell i de Girona, la Universitat de Perpinyà seria una oferta d’interès fins a l’obertura d’altres universitats al Principat durant el segle XVI.