Tal dia com avui de l’any 1949, fa 75 anys, moria a l’exili de Perpinyà el periodista, historiador, lingüista, polític i patriota Antoni Rovira i Virgili, que en el decurs de la seva vida havia estat, entre altres coses, vicepresident primer del Parlament de Catalunya (1938-1939) i president del Parlament de Catalunya a l’exili (1940-1949). Rovira i Virgili seria una figura política d’una fidelitat i d’una honestedat extraordinàries, posades al servei de Catalunya i de la seva llibertat.

La seva carrera política s’havia iniciat a la fundació de la Joventut Federal de Tarragona (1910), que es va integrar en la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910). Durant l’etapa de la Mancomunitat, va col·laborar amb Prat de la Riba (1914-1917), però el 1922 va fundar Acció Catalana (una escissió del sector més catalanista de la Lliga). El 1930 va fundar Acció Republicana Catalana (escissió del sector republicà de l’Acció Catalana). I el 1932 es va incorporar a l’Esquerra Republicana.

Rovira i Virgili havia nascut a Tarragona el 26 de novembre de 1882, en una casa del carrer Major habitada per la família, formada pel sabater Antoni Rovira i Mateu, natural de Sarral (la Conca de Barberà), i per Àngela Virgili Llorens, natural d’Altafulla (el Tarragonès). A divuit anys (1900) va marxar a Barcelona per estudiar Dret. Poc després, es va casar amb Maria Comas i va establir la seva residència al barri d’Horta. Durant aquells anys van tenir dos fills: Antoni i Teresa Rovira i Comas.

Durant la seva vida va defensar l'oficialitat, en exclusiva, de la llengua catalana i el seu ús públic en plenitud. I després que la Constitució republicana ho impedís (1931), va proposar que l’Estatut declarés el català com a llengua pròpia del país, per donar eficàcia legal a la prioritat del català. En l'àmbit internacional, va defensar l’ensenyament i l’ús de la llengua esperanto, tant a través dels seus articles periodístics com en les vivències dels seus personatges literaris.

La Universitat Rovira i Virgili, continuadora de la Universitas Tarraconensis (1572-1714) i actualment el centre d’ensenyament superior de les comarques del sud de Catalunya, s’anomena així en memòria d'aquest il·lustre fill de Tarragona. Aquesta nova institució va ser fundada el 1991 i actualment té 1.500 docents i més de 12.000 alumnes, amb campus a Tarragona, Reus, Tortosa i Vila-seca, i dependències al Baix Penedès i l’Alt Penedès.