Tal dia com avui de l’any 1150, fa 875 anys, a Barcelona, Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i home principal d’Aragó, signava la cessió a l’orde del Cister d’un ampli territori a la serra de Prades, destinat a la construcció i el manteniment d’un monestir. En aquell moment, es començava a escriure la història del que seria —i continua sent— el monestir cistercenc més antic i més important de Catalunya i dels Països Catalans, i del que seria, posteriorment, el panteó reial de la Corona catalanoaragonesa. Aquella cessió es va fer en favor del monestir cistercenc de Fontfreda (situat als boscos del vescomtat de Narbona, aleshores dependent de la corona francesa), que, d’aquesta manera, es convertia en la casa matriu dels primers establiments del Cister a Catalunya.

L’any següent (1151), hi van arribar un petit grup de monjos, que serien els que impulsarien les primeres edificacions del monestir. Inicialment, aquella petita comunitat, formada per una vintena de religiosos, va estar subjecta als abats de Fontfreda, fins que el 9 d’agost del 1153, el monjo Guerau de Marbons signa el primer document com a abat de Poblet. Des de llavors, Poblet ha tingut 106 abats, molts dels quals —durant les edats mitjana i moderna— han estat personalitats molt poderoses a la Catalunya de la seva època. Ramon de Cervera (1224-1229) i Vidal d’Alguaire (1232-1236) van tenir un paper molt rellevant en la conquesta de Mallorca i València, i Miquel Delgado (1458-1478), Joan Payo (1480-1498) i Francesc Oliver de Boteller (1583-1598) van ser presidents de la Generalitat.

Poblet va esdevenir panteó reial de la Corona catalanoaragonesa. El primer que s’hi va fer enterrar va ser Alfons-Ramon (1162-1198), fill i successor de Ramon Berenguer IV. Però no seria fins al regnat de Jaume I (besnet de Ramon Berenguer IV) —per la decidida intervenció dels seus abats en les empreses expansives de Mallorca i València—, que Poblet passaria a estar protegit per l’estament reial. Amb Pere III guanyaria —definitivament— la categoria de panteó reial. A Poblet s’hi van soterrar Jaume I, Pere III (rebesnet de Jaume I) i les seves tres consorts, Joan I (fill de Pere III) i les seves dues consorts, Martí I (fill de Pere III) i la seva consort, i els Trastàmares Ferran I (nebot de Pere III), Alfons el Magnànim (fill de Ferran I) i Joan II (fill de Ferran I i pare de Ferran el Catòlic) amb la seva segona consort, Joana Enríquez.