Tal dia com avui de l’any 1834, fa 191 anys, a Deredia (Àlaba), i en el context de la I Guerra Carlina (1833-1840), el cap militar de l’Exèrcit Carlí del Nord, el general Tomás de Zumalakárregi, ordenava l’afusellament de 118 presoners de guerra liberals que, el dia abans i en el decurs de l’escaramussa de Gamarra Nagusia, s’havien rendit a canvi de la garantia que serien respectades les seves vides. Aquella escaramussa s’havia produït durant l’intent fallit carlí d’ocupar Vitòria-Gasteiz i aquells presoners afusellats eren un grup de celadores (policies municipals nomenats pel govern liberal) que havien estat concentrats en una posició situada al nord de la capital alabesa per impedir la progressió de les tropes de Zumalakárregi.

La massacre de Deredia s’hauria consumat en el moment en què Zumalakárregi va tenir constància que el cap militar liberal de la plaça de Vitòria-Gasteiz, el general Joaquín de Osma, havia ordenat l’afusellament de 30 presoners de guerra carlins capturats durant l’operació bèl·lica del dia anterior. Aquestes pràctiques es generalitzarien a mesura que avançava el conflicte, i l’afusellament de presoners de guerra d’ambdós bàndols o, simplement, de civils que defensaven els seus pobles de l’amenaça d’un dels dos exèrcits, es convertiria en un constant. Per aquest motiu, diverses potències europees van obligar els contendents a signar el Conveni d’Elliot (abril, 1835), que volia posar fi als afusellaments indiscriminats.

No obstant això, aquell grau de violència no es rebaixaria i els afusellaments indiscriminats o els atacs contra els rendits no cessarien. A Catalunya, per exemple, el 19 de setembre de 1835 (cinc mesos després de la signatura del Conveni d’Elliot), el capità de l’exèrcit liberal Antoni Niubó ordenava l’afusellament de 71 presoners carlins de la companyia del Rosset de Belianes que s’havien rendit després de la batalla de Guimerà. I l’1 de març de 1838, el capità carlí Manuel Ibáñez Ubach, anomenat el Llarg de Copons, ordenava massacrar amb artilleria pesant la companyia de voluntaris liberals del capità Josep Ayné, formada per més de 100 homes, que s’havia refugiat a l’interior de l’església de Vilallonga del Camp.