Tal dia com avui de l’any 1909, fa 115 anys, al castell de Montjuïc —a Barcelona—; un escamot de soldats de l’exèrcit espanyol afusellava Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, Maresme, 1859); escriptor, pedagog i fundador de l’Escola Moderna; institució creada el 1901 per “educar la classe treballadora d’una manera racionalista, secular i no coercitiva”.  Ferrer i Guàrdia havia estat detingut per la policia espanyola unes setmanes abans del seu assassinat; durant la repressió desfermada per l’aparell governatiu espanyol a Barcelona pels fets de la Setmana Tràgica (26 de juliol – 6 d’agost). Ferrer i Guàrdia va ser falsament acusat de dirigir els disturbis que s’havien produït durant aquella gran protesta.

El projecte Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia —un model accessible a les classes obreres i dotat amb un programa modern, científic, democràtic i de qualitat— havia provocat un terratrèmol social. Aquella iniciativa amenaçava el monopoli educatiu que, durant segles, havia estat en mans de les institucions religioses i mostrava les vergonyes del model d’adoctrinament ideològic que aquell sistema tradicional exercia sobre les generacions joves. Per tant, Ferrer i Guàrdia era una persona molt estimada i al mateix temps molt odiada. Els seus admiradors eren a les files del moviment obrer, sobretot l’anarquisme. I els seus detractors eren entre les classes oligàrquiques més reaccionàries de la ciutat.

Ferrer i Guàrdia va ser falsament acusat i injustament condemnat en un consell de guerra sense cap garantia processal. La detenció, empresonament, judici, condemna i assassinat de Ferrer i Guàrdia perseguia un doble objectiu: desprestigiar i liquidar el projecte de l’Escola Moderna, fabricant una falsa associació entre aquell model educatiu i l’onada de violència i destrucció protagonitzada pels obrers durant la Setmana Tràgica, i escapçar l’anarquisme, afusellant la persona que l’aparell repressiu espanyol considerava que era la més destacada intel·lectualment d’aquell moviment. En aquell procés va tenir molt pes la pressió que les classes oligàrquiques més reaccionàries de la ciutat van exercir sobre el comandament militar espanyol.