Tal dia com avui de l’any 1945, fa 79 anys, a la presó de Fresnes (a quinze quilòmetres al sud de París), i en el context dels mesos immediatament posteriors a la finalització de la II Guerra Mundial (1939-1945), un escamot de l’exèrcit de la República francesa afusellava Pierre Laval (Chateldon, Occitània-França, 1883). Laval, que havia iniciat la seva carrera política al sindicat anarquista CGT i al Partit Socialista francès, va fer un curiós viatge ideològic que el portaria a militar en partits de l’extrema dreta francesa, i acabaria sent cap del govern de l’Estat titella de Vichy, durant l’ocupació alemanya de França (1940-1944). Durant aquesta etapa, Hitler el va considerar el col·laboracionista més eficaç dins de França (l'ocupada i titella de Vichy).

Laval va col·laborar amb el règim nazi alemany en la persecució i deportació als camps d’extermini nazis de milers de milicians de la Resistència francesa, i de milers de ciutadans francesos de cultura i confessió jueva. Va posar l’aparell policial de Vichy al servei d’Adolf Eichmann, l’arquitecte de l’Holocaust. Durant l’etapa de Vichy, va proclamar públicament que era radicalment antisemita i que “desitjava el triomf de Hitler, per què si no, el contuberni internacional judeo-masonic-boltxevic destruiria Europa”. Després del desembarcament aliat de Normandia (juny, 1944), la Gestapo va evacuar el govern de Vichy a Alemanya i el va recloure al castell de Sigmaringen, una fortificació aïllada situada a les muntanyes de Baviera.

Durant la conquesta aliada d’Alemanya, els col·laboracionistes Pierre Laval, Abel Bonnard i Maurice Gabolde, van escapar utilitzant les “rat-lines” (un sistema que els nazis empraven per fugir a l’Espanya de Franco i a Sud-amèrica). Van aterrar a l’aeroport del Prat el 2 de maig de 1945, i van travessar la duana amb uns salconduits signats per José Félix de Lequerica, ambaixador del règim franquista espanyol a París, mentre estava ocupada pels nazis (1940-1944) i l’ordenant de la detenció i deportació del president Companys a l’exili.  Tot seguit, van ser discretament acomodats a Barcelona per ordre del general Barba Hernández, governador militar a la capital catalana i amic personal del dictador Franco.

No obstant això, algú, interessadament ,va filtrar aquella notícia, i es va produir un escàndol monumental. El dictador Franco, que ja feia mesos que festejava els aliats, va lliurar Laval a la justícia francesa, que el condemnaria a mort per crims contra la humanitat. En canvi, ni Bonnard ni Gabolde, que havien estat polítics destacats del règim de Vichy, mai van ser extradits.  Segons la historiadora francesa Anne Dulphy, de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, entre 1945 i 1949 els ministres franquistes Gómez Jordana, Lequerica, Erquiza, Bilbao Eguia i Aunós (aquest darrer natural de Lleida) van signar 13.471 permisos a francesos col·laboracionistes condemnats in absentia per crims contra la humanitat.