Tal dia com avui de l’any 1936, fa 88 anys, en el context de les primeres setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i al fossar de Santa Helena del castell de Montjuïc, un escamot militar de l’exèrcit de la República afusellava els generals Manuel Goded Llopis i Álvaro Fernández Burriel, líders del cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, i derrotats i arrestats l’endemà per les milícies republicanes. Des de llavors havien estat reclosos al vaixell-presó Uruguay, i havien estat jutjats i condemnats a mort (11 d’agost de 1936) per un consell militar de guerra presidit pels coronels Guillermo de la Peña Cusí i Carlos Caballero Méndez.
El 18 de juliol de 1936, Goded —capità general de Balears— havia secundat el cop d’estat perpetrat el dia abans per Franco, Mola i Sanjurjo. Durant aquella jornada va treure l’exèrcit als carrers de les ciutats i pobles de Mallorca i d’Eivissa i amb la col·laboració dels escamots paramilitars falangistes va desplegar una ràpida i sinistra operació de terror (amb dotzenes d’assassinats i centenars de detencions il·legals) que li permetria aconseguir el control sobre el territori. L’endemà, 19 de juliol, complint amb el que havia acordat amb Franco i Mola, va volar amb un hidroavió fins a Barcelona per dirigir el cop d’estat a Catalunya.
Després de dos dies d’intensos combats pels carrers i places de la capital catalana, els cossos policials lleials a la Generalitat i els milicians dels partits i dels sindicats, van derrotar els militars colpistes. Barcelona seria l'única ciutat de la República que derrotaria la rebel·lió amb les armes. El 20 de juliol, Goded i Fernández es van rendir i se’ls va comminar a gravar un missatge que seria difós per ràdio a tota la Península. En aquest missatge Goded deia: “La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero, si queréis evitar que continúe el derramamiento de sangre, quedáis desligados del compromiso que teníais conmigo”.
La rendició del moviment colpista a Barcelona (derrotat i acorralat a l’edifici de Capitania General) i el missatge que gravaria posteriorment, provocarien que el comandament militar de la rebel·lió el condemnés a l’oblit. Durant la posterior època dictatorial (1939-1975), el nom de Goded no apareix en la retòrica del règim nacionalcatòlic de Franco. I apareix molt escassament en el nomenclàtor viari de les ciutats i pobles de l’estat espanyol, a diferència, per exemple, dels noms d’altres caps militars de la rebel·lió, com Franco, Mola, Yagüe, Millán-Astray, Moscardó o el líder falangista Primo de Rivera.