Tal dia com avui de l'any 1909, fa 108 anys, moria afusellat al castell de Montjuïc el líder republicà Josep Miquel i Baró, i es convertia en la primera víctima de la repressió desfermada per les autoritats militars contra el moviment revolucionari de la Setmana Tràgica. Josep Miquel i Baró, nascut a Lleida el 1865, era un membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, un grup polític catalanista fundat el 1906 per la facció dissident més esquerrana de la Lliga Regionalista. El partit de Prat de la Riba i de Cambó —pal de paller de Solidaritat Catalana— havia patit una important erosió de militància disconforme amb els acords que mantenia amb el govern conservador espanyol.
El juliol de 1909 havia esclatat una rebel·lió popular contra l'ordre de mobilització de reservistes dictada pel govern espanyol. Maura, president de l'executiu espanyol, havia ordenat que tots els homes de menys de 40 anys que ja havien fet el servei militar obligatori s'havien d'incorporar a files per combatre a la guerra del Marroc. L'escàndol que va detonar la revolta va ser una filtració a la premsa que afirmava que la majoria de reservistes eren catalans, i que la guerra del Marroc responia als interessos particulars d'alguns ministres del govern espanyol, com el comte de Romanones, que tenien negocis de mineria al nord d'Àfrica.
Miquel, funcionari de l'Ajuntament, va ser un dels líders de la rebel·lió popular al barri de Sant Andreu. Era força conegut tant per la seva capacitat de lideratge i pel seu caràcter excèntric, com per la seva estètica singular. Tenia un discurs molt directe que revelava un caràcter impulsiu. Alt i corpulent, portava una espessa barba vermella i vestia una brusa obrera més llarga del que era habitual. Va ser processat —amb testimonis dubtosos— en una causa militar, acusat de dirigir l'assalt a la caserna de la Guàrdia Civil i l'incendi de la rectoria del barri. La seva condemna i execució revelaria que, per als inductors i executors, no era més que un cap de turc per atemorir la població.