Tal dia com avui, fa 107 anys, va ser afusellat al castell de Montjuïc Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i fundador de l'Escola Moderna. Aquest model d'ensenyament, portat a la pràctica a Barcelona per primer cop l'any 1901, estava inspirat en el lliurepensament. I els seus principis -que les oligarquies de l'època van considerar perillosament revolucionaris- en la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació física i la potenciació de les facultats pròpies. El nervi ideològic de l'escola actual i puntera.
Però Ferrer i Guàrdia no va ser afusellat per la seva condició de mestre innovador i llibertari. Si més no, aquesta no va ser la causa oficial. A Ferrer i Guàrdia se'l va acusar falsament de ser l'inspirador intel·lectual dels fets de la Setmana Tràgica; que a Barcelona es van saldar amb 115 morts, 441 ferits i un balanç considerable d'edificis cremats. I considerat com a tal, un tribunal militar el va jutjar -amb la fabricació de proves falses i la negació d'una defensa amb garanties- i el va condemnar. Un escàndol polític i judicial que va adquirir un fort ressò internacional.
La pretesa associació de Ferrer i Guàrdia amb la Setmana Tràgica tenia un component polític i ideològic substancial. L'Escola Moderna tenia una ideologia laica en clara oposició al model d'adoctrinament de les escoles religioses. I això li va valer la persecució implacable dels estaments més conservadors i reaccionaris de Barcelona. En el judici es va insistir en la relació que Ferrer i Guàrdia havia tingut amb dirigents anti-sistema republicans i anarquistes. Fins i tot amb aquells elements més radicals -amb els quals no hi tenia relació- que havien atemptat contra el president del govern i contra el Rei.