Tal dia com avui de l’any 1913, fa 109 anys, es produïa una forta tempesta a la costa central catalana, provocada pel fenomen meteorològic anomenat “gota freda”, que va provocar riuades i inundacions en diverses comarques catalanes. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l’Alt i Baix Empordà, i l’Alt i Baix Penedès. Segons el Instituto Central Meteorológico de l’època (l’equivalent a l’actual Agència Espanyola de Meteorologia), en tan sols sis hores es van recollir valors de 262 litres per metre quadrat a Sant Feliu de Llobregat, 202 a Lladó (Alt Empordà), 181 a Peralada (Alt Empordà) o 153 a Esplugues de Llobregat.
Tot i la violència d’aquell aiguat, no es van haver de lamentar víctimes personals. Però, en canvi, aquell episodi d’inundacions va provocar escenes dantesques. A Sant Feliu de Llobregat, les aigües que conduïa la Riera de la Salut van arrasar tot el que van trobar al seu pas. Un dels edificis més afectats per aquell desbordament va ser el cementiri. Les aigües de la riera van esvorancar la tàpia del cementiri i van penetrar violentament a l’interior d’aquella sagrera, provocant l’ensorrament de diverses illes de nínxols. Com a resultat d’aquell incident, una quantitat no determinada de fèretres acabarien flotant a les aigües del riu Llobregat.
Aquell episodi també va provocar danys a altres pobles i viles de la costa del país. A Coma-ruga (Baix Penedès), el Torrent de Sant Lluc es va emportar el pont del ferrocarril de la línia Barcelona-Reus-Lleida; i a Cubelles (Garraf), el riu Foix va destruir un pont sobre la carretera Barcelona-el Vendrell. I a l’Alt Empordà, tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga —que salvaven diverses rieres que solcaven la comarca—, van quedar destruïts. Altres indrets del litoral català també van patir importants destruccions. El jaciment d’Empúries, que s’estava excavant va quedar convertit en un enorme bassal que va comprometre la conservació d’algunes estructures constructives.