Tal dia com avui de l’any 976, fa 1.048 anys, a Còrdova (capital del califat d’al-Àndalus), moria el califa Al-Hàkam II i, tot seguit, una tríada de personatges propers al difunt prenien el control del poder. Aquesta tríada estava formada per Subh Umm-Wàlad (la vídua del difunt califa i mare de l’hereu al tron Hixam, exesclava basca, de nom Aurora, que havia estat capturada sent una nena i que, amb el decurs del temps, s’havia convertit en la favorita de l’harem); per Yàafar al-Mushafi (primer ministre del califat i descendent d’una família d’origen berber instal·lada a València durant la invasió àrab del segle VIII); i per Muhàmmad al-Mansur (administrador del patrimoni de la vídua i dels fills del califa i descendent d’una família d’origen iemenita que s’havia establert al camp de Gibraltar durant la invasió àrab del segle VIII).

L’ascens al poder d’aquest triumvirat, que va ser justificat per la minoria d’edat de l’hereu Hixam, va significar un canvi radical en la política exterior andalusí. Còrdova va abandonar les polítiques de pau que havia cultivat el difunt Al-Hàkam II i es va iniciar una etapa de permanent hostilitat als dominis cristians del nord peninsular, que va durar més d’un quart de segle i que no cessaria fins a la desaparició de l’últim d’aquests personatges (1002). Aquestes hostilitats consistien a organitzar campanyes de gran abast (amb exèrcits que reunien entre 40.000 i 50.000 efectius) contra els territoris cristians peninsulars (regnes de Lleó i de Pamplona, i comtats carolingis de la Marca de Gòtia), de curta durada, però extremadament violentes i devastadores i que es portaven a terme durant els mesos d’estiu.

L’any 977, Al-Mansur que havia confirmat la seva condició d’amant de la vídua Subh i que s’havia convertit en el general en cap del califat, va comandar un exèrcit que va devastar el regne de Lleó. El 978 van fer el mateix amb el de Pamplona. I el 985, al capdavant d’un contingent format per 40.000 efectius, va penetrar a l’interior del comtat de Barcelona (el més meridional de la Marca carolíngia de Gòtia); i va devastar els territoris del Penedès, del Bages i del Vallès. Tot seguit va ordenar assetjar i assaltar Barcelona, destruint dos dels quatre quarters en què estava dividida la ciutat. En aquella operació Al-Mansur va prendre milers de captius, que va seleccionar entre les classes privilegiades (que tenien recursos per a pagar un rescat) i entre la població jove (que tenia molta sortida als mercats d’esclaus del califat).