Tal dia com avui de l’any 1164, fa 860 anys, a Saragossa; una assemblea de magnats que representaven els estaments del poder, coronaven Alfons-Ramon com a nou rei d’Aragó. Alfons-Ramon, que seria conegut com a Alfons el Cast, era el fill primogènit de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona; i de Peronella Ramírez, filla i hereva del rei Ramir II d’Aragó. El 6 d’agost de 1162 Ramon Berenguer IV va morir sobtadament i inesperadament i poc després, el 24 de febrer de 1163, Alfons-Ramon (que en aquell moment només tenia quinze anys) era proclamat comte independent de Barcelona.
Des de la unió matrimonial dels seus pares (1150), Ramon Berenguer IV havia ostentat, també, la potestas regia (el poder reial) a Aragó. Però després de la seva mort (1162) Alfons-Ramon no havia heretat de forma automàtica aquella potestat. Va haver d’esperar que la seva mare Peronella (que mai havia exercit aquella potestat) confirmés el testament que havia signat el 1152, a favor del primer fill que la sobrevisqués. El 18 de juny de 1163, un cop confirmat el testament i transformat en una donació en vida, Alfons-Ramon, comte independent de Barcelona des de l’any anterior, prenia possessió del regne aragonès.
No obstant això, els magnats aragonesos van considerar que Alfons-Ramon encara no tenia prou edat per governar-los (tenia 16 anys). I van negociar una regència fins al moment en què es casés o, si era abans, el moment en què complís els 20 anys. Alfons-Ramon i els seus cancellers ho van acceptar, però amb la condició que, malgrat que aquesta situació era exclusivament per al regne d’Aragó (no afectava Barcelona, on ja era comte independent de ple dret des del seu nomenament), serien ells qui farien la tria.
Entre 1164 i 1169, el consell de regència del regne d’Aragó va estar format per Ramon Berenguer III, comte independent de Provença i cosí d’Alfons-Ramon; per Guillem Ramon de Montcada, gran senescal de Barcelona; i per Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona.