Tal dia com avui de l’any 1666, fa 358 anys, s’extingien els darrers focus d’un gran incendi que s’havia iniciat tres dies abans (2 de setembre) i que va calcinar el 90% dels edificis de la City, el nucli històric de la capital d’Anglaterra, cenyit per l’antiga muralla romana. Segons la investigació historiogràfica, el foc va destruir els habitatges de 70.000 persones, en un districte que reunia 80.000 habitants (d’un total de 500.000 residents a la ciutat). En aquell moment, la City estava ocupada per edificacions tradicionals, construïdes amb fusta i disposades sobre una trama urbana molt atapeïda, que va contribuir a una ràpida propagació i descontrol de l’incendi.

Segons aquesta mateixa investigació, el foc va destruir 13.200 habitatges, 87 temples parroquials, la catedral de Sant Pau i el palau reial de Whitehall. L’endemà de l’extinció de l’incendi, les autoritats de la ciutat van donar la xifra de —tan sols— 6 morts, que va ser acceptada durant segles, fins que, recentment, la investigació historiogràfica apunta que aquella massa ígnia, que va avançar amb una gran rapidesa i descontrol (segons la direcció i la velocitat del vent), i que va assolir temperatures de 1.250 graus, hauria atrapat, mort i calcinat centenars o milers de persones de condició humil que mai van ser documentades.

L’incendi es va iniciar la matinada del 2 de setembre de 1666, i es va originar al forn de Thomas Farriner (un flequer de probable origen català, que era el proveïdor oficial de la Royal Navy). Aquest focus iniciàtic estava situat a Pudding Lane, molt a prop de l’aiguabarreig dels rius Fleet i Tàmesi. I el que no havia de ser més que l’incendi d’una fàbrica de pa, es va convertir en una gegantina bola de foc per la inexistència de tallafocs. Durant els anys immediatament anteriors, i malgrat l’experiència d’incendis importants, les autoritats municipals no havien executat els enderrocs previstos per impedir la propagació del foc.

El Firehooks (el precedent dels moderns bombers) no van poder controlar ni el focus inicial ni la propagació d’aquell foc. El dia 3, ja cremava tota la façana fluvial de la City. El dia 4, el foc ja consumia els edificis del centre de la City. I el dia 5, es va aconseguir extingir l’incendi per què, des de la Torre de Londres, es van enderrocar a canonades una sèrie d’edificis que, un cop a terra, van fer la funció de tallafocs. A partir d’aquella destrucció es va dibuixar un nou plànol de la City, modern i racional, i es va impedir la construcció d’edificis amb materials que no fossin ignífugs. Les classes humils es van veure obligades a abandonar el seu barri tradicional.