Tal dia com avui de l’any 1610, fa 414 anys, a París, el rei Enric IV, el primer Borbó al tron de París, era assassinat pel mestre d’escola Jean François Ravaillac, que el va apunyalar mortalment a l’interior de la carrossa reial. A les quatre de la tarda del dia 14 de maig, Ravaillac va assaltar la carrossa reial, es va introduir a l’interior del cotxe i va apunyalar el rei, provocant-li la mort. Ravaillac va ser reduït, en el mateix lloc dels fets, per la guàrdia del rei que acompanyava el carruatge reial, però la facilitat amb la qual va poder portar a terme el seu pla va alçar les sospites que aquell regicidi era una operació d’estat ordida per la monarquia hispànica.
Aquella sospita es fonamentava en els coneguts mètodes que emprava la monarquia hispànica per desestabilitzar els seus enemics. Quatre anys i mig abans (5 de novembre de 1605) la policia anglesa havia desarticulat una gegantina conspiració ordida per la cancelleria de Madrid, que tenia l’objectiu de volar el Parlament de Londres amb el rei Jaume I i els representants de la Cambra dels Comuns en el seu interior. Ravaillac, autor de l’assassinat d’Enric IV va ser interrogat i torturat a la Conciergerie —la seu de la policia francesa de l’època—, mai va reconèixer treballar per a una potència estrangera, però ningú el va creure. Va ser executat el 27 de maig de 1610.
La sobtada mort d’Enric IV va ser una greu amenaça a la fràgil pau assolida amb l’Edicte de Nantes (1598), que consagrava la llibertat de culte a França. I Occitània (la meitat sud del regne francès), que havia estat especialment castigada durant les mal anomenades guerres de Religió (1562-1598) va viure una darrera onada emigratòria que es va dirigir, en bona part, a Catalunya. El mateix dia de l’assassinat d’Enric IV, seria coronat el seu fill Lluís, de nou anys, que regnaria com a Lluís XIII de França i II de Navarra, i que el 1641 —durant la guerra de Separació (1640-1652/59), les corts catalanes nomenarien Lluís I, comte de Barcelona (home principal de Catalunya).