Tal dia com avui de l’any 1766, fa 259 anys, a Madrid, culminava una rebel·lió popular iniciada tres dies abans (23 de març del 1766), coneguda com el "Motí de Squillace" i que se saldaria amb la caiguda i el desterrament de Leopoldo di Gregorio, marquès de Squillace i ministre plenipotenciari del rei Carles III. Aquella revolta va ser protagonitzada per les classes populars de Madrid, que protestaven per l’increment desbocat dels preus dels aliments bàsics i per la prohibició decretada contra l’ús d’alguns elements del vestuari tradicional castellà, com la capa.
Però una posterior investigació, ordenada pel rei Carles III i anomenada la "Pesquisa Secreta" (1767), posaria en relleu que aquell motí havia estat ordit per l’aristocràcia cortesana madrilenya (Ensenada, Alba, Aranda, Campomanes) i per la Companyia de Jesús per tal de revertir les mesures polítiques reformistes que havien impulsat el mateix monarca i el primer ministre Squillace. La historiografia contemporània cataloga aquell episodi com un veritable cop d’estat de les classes més reaccionàries del poder espanyol de l’època contra la corona.
Segons la investigació historiogràfica, la revolta va assolir un nivell de violència tan gran que el mateix rei va veure perillar la seva posició i va acceptar les reclamacions dels amotinats: el cessament i l'expulsió de Squillace i la reversió de les polítiques reformistes implantades durant el seu govern. Al cap d’un any (1767), Carles III va dictar l’ordre d’expulsió dels jesuïtes per la seva implicació en aquell cop d’estat; però, en canvi, no va gosar arrestar, empresonar i jutjar els caps de l’aristocràcia cortesana que havien ordit aquella revolta, i la il·lustració espanyola quedaria escapçada i diluïda.