Tal dia com avui de l’any 1976, fa 47 anys, obria portes i arrencava el curs escolar la primera Escola Bressola de la Catalunya Nord. Va ser la Bressola del barri de Sant Galdric, de Perpinyà, situada entre el carrer de Sant Vicenç i l’indret HLM de Lopofa. Aquesta Bressola, que actualment té 170 alumnes, aquell llunyà 16 de setembre de fa quasi mig segle va iniciar la seva singladura —i la de l’exitós model de les Bressoles— amb tan sols set alumnes. Amb el decurs d’aquest quasi mig segle, s’obririen vuit escoles Bressola més (Nyils, el Soler, Sant Esteve, Pesillà, Prada, Vernet i Canet) que, actualment, acullen 1.100 alumnes.
La Bressola de Sant Galderic seria la primera escola catalana de la Catalunya Nord des de la prohibició de l’ús del català en la vida pública (també en l’ensenyament) que va promulgar el rei Lluís XVI de França, l’any 1700, quan va proclamar: “El català em repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”. Amb la Revolució francesa (1789-1793), la situació no tan sols no es normalitzaria, sinó que el nou règim republicà perseguiria les llengües no franceses amb més violència. En el camp de l’ensenyament, universalitzaria l’educació, però generalitzaria la cita “Soyez propres, parlez français” (Sigueu polits, parleu francès).
El model Bressola naixeria el maig de 1976 —poc abans de l’obertura de la primera escola d’aquest model—, promogut per un grup de pares i de professors que ambicionaven crear un model alternatiu a l’escola pública francesa i exclusivament en francès, que no deixava cap espai a la llengua i a la cultura catalanes. La Bressola es pensaria i es materialitzaria com un model d’escola laica, de qualitat i en català. Aquell model es va inspirar en altres sistemes privats existents, que s’articulaven en cooperatives d’ensenyament, com les escoles Seaska d’Iparralde (País Basc Nord) en euskera; i inspiraria el model de les escoles Calandreta, a Occitània i en occità.