Tal dia com avui de l'any 1714, fa 303 anys, es produïa l'assalt final dels exèrcits francocastellans sobre la ciutat de Barcelona. Després de 382 dies de setge criminal, amb llançament continu de bombes sobre la ciutat, les tropes francocastellanes del primer Borbó hispànic aconseguien penetrar a l'interior del clos murallat de Barcelona. Durant aquella tràgica jornada es combatria plaça a plaça, carrer a carrer i casa a casa, amb alternança de resultats favorables i adversos tant per al bàndol atacant com per a les milícies defensores. El front de guerra quedaria estabilitzat a l'interior de la ciutat passat el migdia, després d'hores d'intensos combats.
L'atac borbònic es va concentrar sobre la cortina de muralla de llevant, que llavors encerclava la ciutat pels actuals passeigs de Picasso i de Companys. La línia de baluards Llevant-Portal Nou-Santa Clara, que protegien el Portal de Sant Daniel i el Portal Nou, va ser l'escenari del primer assalt borbònic. Era la matinada del dia 11 i la infanteria francesa, les tropes d'elit de l'exèrcit atacant, es van llançar sobre l'esvoranc de la muralla de Molins, entre Santa Clara i Llevant, però els defensors van aconseguir rebutjar-los. Passades unes hores, van repetir l'atac al baluard de Sant Pere, situat sobre l'actual carrer de Trafalgar, que acabaria cedint a l'escomesa.
L'entrada de l'enemic a l'interior de la ciutat desembocaria en els capítols més sagnants dels combats, que es viurien, especialment, als baluards de Sant Pere i de Jonqueres, situat sobre el carrer del mateix nom, al convent de Sant Agustí, ubicat a l'actual carrer del Comerç, i als carrers del centre de la ciutat, com el passeig del Born i els carrers del voltant del Palau Reial. La investigació historiogràfica estima que en el decurs del setge i en la tràgica jornada de l'assalt final, moririen més de 10.000 persones (3.000 defensors i 7.000 atacants) i que més d'un terç de les cases de la ciutat quedarien greument malmeses o destruïdes pels efectes de les bombes.