Tal dia com avui de l’any 1391, fa 627 anys, una massa incontrolada de gent procedent del barri barceloní de la Ribera assaltava el call de Barcelona i es lliurava al saqueig de les cases, dels obradors, dels comerços i de les sinagogues del barri, i a l’assassinat de les persones que no s’havien pogut refugiar al Castell i que s’havien resistit a ser conduïdes als temples cristians amb el propòsit de batejar-les. S’estima que aquella jornada van ser brutalment assassinades unes 300 persones (en alguns casos, famílies senceres) i unes altres 3.000 van ser víctimes de maltractaments i agressions i van ser forçades a batejar-se en la fe cristiana.
Segons les fonts documentals, l’avalot es va iniciar quan els mariners d’un vaixell mercant procedent de Mallorca que acabava d’atracar al port de Barcelona van fer córrer la veu que el call de Palma havia estat assaltat i els seus habitants, massacrats. En el decurs de les hores següents, una massa de gent, bàsicament dels sectors més desfavorits de les classes populars, que, inicialment, havia estat dirigida per certs elements del poder, va crear un ambient de revolta urbana —amb una barreja de reivindicacions socials i d’afirmacions religioses— que es va propagar ràpidament per la ciutat i va culminar amb l’assalt al call.
Aquell episodi es va produir en l’escenari d’una forta crisi econòmica i social que havia castigat, especialment, les classes populars i que formava part d’un context crític generalitzat que posava en qüestió els poders en particular i el sistema en general. En la revolta es va reivindicar la universalització del cristianisme com la via que havia de dur a la desaparició dels poders terrenals (sobretot l’Església) i el repartiment dels recursos i les riqueses. Tanmateix, va degenerar en una brutal massacre de la comunitat jueva barcelonina, que era el puntal econòmic de la monarquia, enfrontada secularment amb l’aristocràcia i a l’Església.
Imatge principal: Representació d'un pogrom / Wikipedia France