Tal dia com avui de l’any 1945, fa 80 anys, en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i a les dunes de la platja de Bloemendaal (Holanda Septentrional, els Països Baixos), un escamot paramilitar de l'NSB (el partit nazi neerlandès col·laboracionista amb l’ocupació alemanya) assassinava d’una ràfega de metralladora per l’esquena l’activista Jannetje Johanna Schaft, de 25 anys i coneguda en els cercles de la resistència amb el nom de Hannie Schaft.

Hannie Schaft havia estat detinguda a Haarlem (els Països Baixos) el 21 de març anterior, en un control de la Sicherheitzpolizei (la policia “antiterrorista” del règim nazi alemany). Després de ser brutalment torturada i violada, la policia alemanya estava disposada a alliberar-la. La guerra era a les seves acaballes, els alemanys havien iniciat les maniobres de replegament i hi havia un acord tàcit entre els ocupants i la resistència de no afusellar dones ni nens.

Però en comptes d’alliberar-la, la van lliurar a Emil Rühl, cap de l'NSB nazi neerlandès, que la va reclamar i la va acusar de la mort de diversos elements col·laboracionistes. Rühl i un grup de nazis neerlandesos la van conduir fins a les dunes de Bloemendaal (a cinc quilòmetres a l’oest de Haarlem, la ciutat on havia estat detinguda, torturada i violada) i li van aplicar l’anomenada “llei de fugues”. La van enterrar allà mateix, sense cap mena de senyal.

En el moment en què va ser assassinada, Hannie Schaft era un dels actius més destacats de la resistència neerlandesa. Havia fabricat un salconduit fals que li permetia moure’s amb llibertat. D’aquesta manera, amb els seus propis mitjans, va cartografiar les defenses alemanyes a la costa neerlandesa (que seria de gran utilitat per a les operacions militars dels aliats), i amb els seus propis mitjans va liquidar més de 200 policies i paramilitars del règim nazi alemany destacats als Països Baixos ocupats.

També va elaborar una llista de col·laboracionistes que “treballaven” discretament per als nazis. I, amb els seus propis mitjans, en va liquidar una dotzena. En una de les accions de la resistència contra un col·laboracionista, va sospitar que el crim organitzat s’havia infiltrat en la resistència. Ho va investigar i en va informar els seus caps, que, tot seguit, van executar aquells mafiosos. Posteriorment, es diria que Schaft havia estat delatada pel crim organitzat com a venjança per la seva investigació.