Tal dia com avui de l’any 1647, fa 376 anys, a Nàpols (llavors regne de Nàpols, un dels estats integrants de l’edifici polític hispànic) una turba lapidava el pescador Tomasso Aniello, conegut popularment com a Masaniello, líder de la facció més popular i radical de la revolució independentista napolitana. Masaniello va ser assassinat a cops de pedra per “uomi de mano” (bandolers a sou) camuflats entre la multitud, després que Rodrigo Ponce de León y Álvarez de Toledo, virrei hispànic a Nàpols, hagués posat preu al seu cap. Segons les fonts documentals, aquell grup de delinqüents havien estat contractats per Giuseppe Carafa, cap de la facció nobiliària independentista que rivalitzava amb el sector revolucionari popular pel control del moviment.

Ni Carafa estava disposat a cedir la direcció del moviment a les classes humils, que ambicionen una revolució de dalt a baix, ni Masaniello estava disposat a claudicar davant les oligarquies, que pretenien involucionar el país a un règim feudal medieval. Ponce de León s'aprofitaria de les rivalitats i posaria preu a un cap: però no al de Carafa, sinó al de Masaniello. La facció que liderava el pescador era contrària a qualsevol negociació, perquè entenia que la monarquia hispànica havia consumit tot el crèdit polític. I era extremadament revolucionària, perquè aspirava a crear un nou escenari social (noves jerarquies, redistribució de la riquesa). En posar preu al cap de Masaniello, el virrei hispànic picava l’ullet a la noblesa napolitana.

Segons les mateixes fonts, va ser el mateix Carafa el que va portar el cap de Masaniello al virrei hispànic, i el que va cobrar la recompensa. Després d’aquell crim, els “lazzari” (els activistes de les classes més humils de la societat local) van assassinar Carafa; i el virrei hispànic, incapaç de controlar el clima de violència que havia fabricat, va abandonar precipitadament el càrrec i la ciutat. L’administració hispànica va recórrer a l’ús de la força (la intervenció dels brutals Tercios) per controlar la situació. I el pintor xativí Josep de Ribera, més conegut com l’Spagnoleto, molt vinculat a la ciutat abans de la Revolució i de qui s’esperava que intervingués en favor dels revolucionaris, va fer un paper absolutament galdós.