Tal dia com avui de l'any 1923, fa 94 anys, era assassinat a l'actual Rambla del Raval de Barcelona el líder sindical Salvador Seguí i Rubinat, conegut popularment com El noi del sucre. Seguí, havia nascut a Tornabous (Urgell) el 1886, molt a prop del poble nadiu de Lluís Companys. De fet, el pare de Seguí va ser un mitger -un arrendatari agrari que pagava en espècies- de la propietat de la família Companys. I els nois en la infantesa, tot i que eren d'edats diferents, van compartir jocs. Amb el decurs del temps Segui i Companys arribarien a Barcelona -destí habitual de l'èxode rural català- per camins diferents. El futur president hi va arribar per cursar una carrera universitària, i Seguí buscant una oportunitat professional.
Amb 14 anys ja era a Barcelona treballant com a pintor. Era l'any 1900 i els obrers treballaven en unes condicions horroroses, sense cap tipus de reglamentació ni en matèria d'horaris, ni de seguretat, ni d'higiene. Seguí, que era una persona dotada d'una forta consciència social, es va implicar en els moviments reivindicatius que el van conduir cap al sindicalisme. A la CNT ben d'hora s'hi va fer un nom. Les seves dots de comunicació i de lideratge el van impulsar fins a la direcció del sindicat i es va relacionar amb els personatges més rellevants de la política catalana. El sobrenom de noi del sucre li van imposar els polítics de l'època, pel curiós costum que tenia de posar-se el terròs de sucre al paladar i desfer-lo a dins de la boca mentre es prenia el cafè.
Francesc Layret, Lluís Companys i Salvador Seguí
Seguí es va retrobar amb Companys i van formar terna amb Francesc Layret. Van lluitar per neutralitzar l'estratègia monopolitzadora del catalanisme polític que practicava la Lliga Regionalista. Estaven convençuts que la plenitud nacional no es podia assolir sense la implicació decidida de la classe treballadora. I aquesta va ser la causa que els va convertir en objectiu tant de les autoritats governatives espanyoles com de la dreta tradicionalista catalana. Va ser assassinat per pistolers del Sindicat Lliure, una organització pretesament obrerista favorable a les tesis partronals que tenia una arrel sociològica i un discurs ideològic carlins. I Layret, per un delinqüent comú relacionat amb la policia. Grups que actuaven a l'empara i protecció del governador civil i militar Martínez Anido. Les seves morts van produir una gran commoció en la societat catalana de l'època.