Tal dia com avui de l’any 1634, fa 391 anys, a Barcelona, Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duc de Sogorb i virrei hispànic de Catalunya, ordenava l’execució de Joan Sala Ferrer "Serrallonga", un dels grans capitans del bandolerisme català del moment. Serrallonga era fill d’uns masovers de Viladrau (la Selva) d’ideologia nyerra. Però en el decurs de la seva carrera, havia evolucionat cap al partit cadell i, juntament amb Gabriel Torrent de la Goula "Trucafort", havia esdevingut un dels grans capitans d’aquest bàndol, i havia rivalitzat amb els capitans nyerros Pere Roca d’Oristà "Perot lo Lladre" i Pere Barba dels Carbonells "Barbeta".

El bandolerisme català era un fenomen sorgit després de la Revolució Remença (finals del segle XV), que havia provocat la caiguda del règim feudal. Després del conflicte, l’aristocràcia nobiliària catalana havia fugit del país, enllaçant amb la noblesa latifundista castellanoandalusa, i s'havia establit al sud peninsular. El virrei Enric d’Aragó, que havia ordenat l’execució de Serrallonga, era un producte d’aquesta expatriació. En canvi, la petita noblesa rural havia quedat arruïnada, i després de l’abolició dels principals mals usos feudals —i sense expectatives de recuperar la seva posició econòmica— s’hauria llançat a l’activitat del bandolerisme. Serien els nyerros.

A l’altra banda, hi havia les elits remences i els seus descendents, que empentaven amb força per a desballestar definitivament el règim feudal. Tenien moltes connexions amb les puixants elits mercantils urbanes i havien creat colles bandoleres per a contrarestar l’acció dels nyerros. Serien els cadells. No obstant això, en aquell conflicte —que tenia el perfil d’una guerra civil soterrada— la línia que separava els dos bàndols no va ser mai clara. Algunes famílies de les elits remences haurien combatut amb els nyerros per una qüestió de lleialtats personals que es remuntaven a unes quantes generacions. I alguns petits nobles haurien combatut al bàndol dels cadells.

L’administració hispànica a Catalunya va combatre amb molta violència el fenomen bandoler. Però amb un resultat decebedor. El virrei hispànic Pignatelli-Colonna (1603-1610) va promulgar un indult general per als bandolers acusats de crims de sang a canvi que s’enrolessin als Tercios. Només Perot lo Lladre va acudir a aquella crida, i algunes investigacions el situen, posteriorment, dedicat de nou a l’activitat bandolera. Amb relació als bandolers catalans, el virrei hispànic Hurtado de Mendoza (1611-1615) hauria acceptat el seu fracàs informant el rei Felip III que: "No se puede más, que la tierra los produce como hongos, ella los fomenta y los defiende".