Tal dia com avui de l’any 1937, fa 87 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939); un esquadró d’avions Savoia-79 de les forces aèries del règim feixista italià de Mussolini —que combatia al costat del bàndol rebel franquista— bombardejava el centre de la ciutat de Lleida. Aquella operació militar va tenir una durada escassa de deu minuts (entre les 15:40 i les 15:50), però suficient per causar 300 víctimes mortals entre la població civil de la ciutat. Segons les fonts documentals, els avions italians van llençar sobre Lleida 320 bombes explosives i 60 bombes incendiàries.

Aquella operació formava part de l’estratègia implantada pel general italià Francesco Pricolo, que proclamava que "cal crear una sensació de terror entre la població enemiga, destruint contínuament la ciutat —els centres urbans i totes les fonts de vida— i sotmetre’ls a un malson del qual no puguin despertar i que els obligarà a rendir-se”. Aquella operació era el segon bombardeig per saturació (dirigit contra la població civil) de la història de l’aviació militar, després del de Guernica (26 d’abril de 1937); i es va saldar amb la mort de més de 300 persones. Setmanes més tard, l’aviació del règim nazi alemany bombardejaria el centre de Barcelona (30 de gener de 1938).

Una de les pitjors parts d’aquell atac se la va emportar el Liceu Escolar de Lleida, una institució educativa fundada el 1906 que treballava amb un model pedagògic modern, basat en la igualtat, en la llibertat, en l’ajuda mútua i en el saber compartir; als antípodes dels arnats centres escolars religiosos i que havia despertat un odi visceral entre les classes més reaccionàries de la ciutat. El mapa dels edificis danyats per aquell atac revela que el Liceu Escolar va ser un objectiu selectiu. Aquell atac es va saldar amb la mort de 48 nens i nenes i de 12 professors i la destrucció de l’edifici. El Liceu ja no obriria mai més.

Els generals Pricolo —que havia ordenat aquell atac— i Franco —que havia assenyalat aquell objectiu—, van morir —passats molts anys i de vells— al llit sense haver pagat per aquell ni per altres crims d’aquella naturalesa. I els quintacolumnistes que havien informat de la posició del Liceu perquè fos bombardejat i massacrat, després de l’ocupació franquista de Lleida (gener, 1939) passarien a exercir càrrecs públics de responsabilitat política, tant al govern de la ciutat com a la Diputació provincial.