Tal dia com avui de l’any 1381, fa 643 anys, a Smithfield (llavors una vila al nord de Londres i actualment un barri de la capital anglesa), es produïa la trobada entre el rei Ricard II i Wat Tyler, líder de la revolució pagesa anglesa que exigia la derogació del règim feudal. El rei i Tyler es van trobar a Smithfield per a parlamentar i trobar una sortida negociada a la crisi. Però tots dos s’hi havien presentat amb els seus respectius exèrcits. Ricard II, que en aquell moment no era més que un noi de catorze anys, venia acompanyat pels seus oncles i regents, els ducs de Lancaster, de York i de Gloucester; pel seguici reial i per un exèrcit de 8.000 efectius, format, principalment, per les hosts dels principals barons feudals del regne. Mentre que Tyler s’havia presentat a la reunió amb 12.000 pagesos armats.

Anglaterra estava sumida en una crisi molt profunda, provocada pels efectes de la pesta negra (1348-1351) i els seus successius rebrots, i la classe pagesa (que representava els 2/3 de la població del país) reclamava la fi de l’opressiu règim feudal. Però la corona i la noblesa, en comptes de negociar aquestes reivindicacions, s’havien embrancat en diverses guerres al continent. I la guspira que faria saltar la revolució seria la promulgació d’un impost extraordinari per a finançar aquelles guerres. La pagesia anglesa, liderada per l’excapità de l’exèrcit Wat Tyler i pel religiós John Ball (precursor de la reforma anglesa) es va revoltar arreu del país amb la contrasenya “John the miller; grind fine, fine, fine” (Joan el moliner; mola fi, fi, fi). El 15 de juny ja tenien el control de bona part del país i ja havien envoltat la capital.

El rei i la noblesa, espantats pel caire dels esdeveniments, van organitzar una reunió. I Tyler, confiat que els seus enemics es conduirien com a cavallers, hi va acudir sol. En un moment de la reunió, William Walworth, comerciant de peix, batlle de Londres i partidari del rei, va desembeinar la seva daga i la va clavar al coll del líder revolucionari, fet que li va provocar la mort. La desaparició del lideratge militar de Tyler condemnaria el moviment revolucionari a la derrota. Ball va ser incapaç d’ocupar el lloc de Tyler, i tan sols un mes després (15 de juliol del 1381), els revolucionaris eren derrotats a Coventry i els seus nous líders eren capturats i executats; en un final dramàtic idèntic al de la Grand Jacquerie francesa del 1358, on el rei de Carles II de França havia assassinat el líder pagès Guillem Caillet mentre parlamentaven.