Tal dia com avui de l’any 1830, fa 194 anys, els Estats Generals de Brussel·les, formats pels representants de les províncies del sud dels Països Baixos (Flandes, Anvers, Brabant, Namur, Lieja i Limburg), votaven la independència i es constituïa el primer govern independent de Bèlgica. Aquell govern, que seria dirigit per Robert de Lamennais, Charles Rogier i Louis de Potter, conduiria el país fins a les primeres eleccions, que es van celebrar el 3 de novembre i que van ser de sufragi general (van ser cridats a votar tots els homes majors d’edat, sense restriccions per raons de patrimoni, com havia passat en anteriors ocasions). El 22 de novembre, el Congrés resultant d’aquelles eleccions votava la monarquia parlamentària com a forma de govern.

La Bèlgica de la vigília de la revolució, era el resultat d’un procés històric que arrencava al segle XVI. Els Països Baixos, en el seu conjunt, eren de la casa de Borgonya, i van passar a formar part del conglomerat hispànic quan Carles de Gant (net matern de Maria de Borgonya) va assumir la seva herència (1518). Mig segle més tard (1568), les províncies de la meitat nord es van independitzar i les del sud van continuar vinculades a la monarquia hispànica fins que el 1713, Felip V les va lliurar a l’arxiducat independent d’Àustria, a través el Tractat d’Utrecht que havia de posar fi al conflicte successori hispànic. I un segle més tard (1815), les potències que havien guanyat la guerra a Napoleó la van incorporar als Països Baixos independents.

Durant aquell breu espai de temps (1815-1830), la relació entre les províncies del sud (de tradició catòlica i en part de llengua valona) i les del nord (de tradició protestant i de llengua neerlandesa), va ser molt tensa. Fins que, a finals de l’estiu de 1830, els fets es van precipitar. L'agost de 1830, va esclatar la revolució, que el govern neerlandès va voler aturar amb les armes. Però la deserció de tots els soldats originaris de les províncies del sud, obligaria els unionistes a retirar-se. Poc després de la proclamació de la independència, Amsterdam va ordir una operació militar d’ocupació (1831) que no va tenir èxit perquè França i la Gran Bretanya van obligar els neerlandesos a retirar-se de nou i a reconèixer la independència de Bèlgica.