Tal dia com avui de l’any 1920, fa 104 anys, a Roma, el pontífex Giacomo della Chiesa (Gènova, 1854 – el Vaticà, 1922), que va regnar com a Benet XV (1914-1922), canonitzava Joana d’Arc i la proclamava patrona de França. Joana havia estat una de les figures cabdals de la guerra dels Cent Anys (1337-1453), que havia enfrontat l’eix “francès” Valois-Anjou-Armanyac, contra l’eix “anglès” Plantagenet/Lancaster-Borgonya, pel control de Normandia i d’Aquitània, i, de retruc, pel domini dels trons de París i de Londres. Amb la incorporació buscada de la figura mítica de Joana d’Arc, el curs d’aquella guerra canviaria, i els francesos l’acabarien guanyant.

Però a principis del segle XV, l’estat d’aquell conflicte era, clarament, favorable a l’eix anglo-borgonyó. La monarquia anglesa, liderada per l’enèrgic Enric V, anomenat “Bolingbroke”, havia consolidat el seu domini històric sobre la totalitat d’Aquitània, i havia estat reconegut com a rei al Llenguadoc (Tolosa) i al Delfinat (Lió).  Els borgonyons, per la seva banda, havien passat a controlar —a més del seu ducat— la Xampanya (Reims). En canvi, la monarquia francesa, governada pel decrèpit Carles VI (anomenat “el boig” pels seus greus problemes mentals) havia quedat reclosa al territori de París i la vall baixa del riu Sena (conservava la Normandia).

En aquell paisatge de derrota imminent i definitiva, sorgeix la figura de Violant d’Anjou, la filla primogènita del rei Joan I de Catalunya-Aragó i de la seva segona esposa Violant de Bar, que no havia heretat el tron de Barcelona ni a la mort del seu pare (1395), ni a la mort del seu oncle patern Martí I (1410) perquè la llei no escrita que imperava a la cancelleria catalana impedia que una dona fos reina-titular per la seva condició de gènere. Violant va ser casada amb Lluís d’Anjou (de l’eix “francès”) i de seguida va posar de manifest la seva extraordinària intel·ligència política, per esdevenir una figura clau en l’última fase del conflicte dels Cent Anys.

La catalana Violant va protegir al delfí de França, fill del “rei boig” i futur Carles VII, i el va preparar per a deposar el seu pare i assumir el tron. Simultàniament, va demanar que li busquessin una donzella verge, que seria vestida amb sedes i armadura com una mena de “general-Mare de Déu”. En aquell context social i cultural, la fabricació d’aquest mite —que personificaria una adolescent anònima i probablement orada per la violència que havia patit—, va tenir l’efecte que buscava Violant. La moral dels exèrcits de l’eix “francès” va pujar com l’espuma, per què estaven convençuts que la mística Joana d’Arc era una figura divina que els guiaria cap a la victòria.