Tal dia com avui de l’any 1387, fa 637 anys, a Pamplona (capital del Regne de Navarra) naixia Blanca d’Evreux, filla del rei Carles III de Navarra i d’Elionor de Castella, i que després de la mort de la seva germana gran Joana, esdevindria l’hereva al tron navarrès i una peça de gran valor en el tauler polític de l’Europa de la seva època. El Regne de Navarra havia quedat encaixat entre els gegants de l’Europa sud-occidental, sense possibilitats de créixer i adquirir múscul militar i territorial suficient per dissipar les amenaces externes, i les corones castellanolleonesa, catalanoaragonesa, francesa i anglesa ambicionaven la incorporació per la via d’un matrimoni reial. Per aquest motiu, la figura de Blanca va adquirir un gran valor estratègic.

Els plans de Pamplona passaven per conservar la independència del regne sense la necessitat de supeditar-se a cap potència externa amb algun tipus de règim de protecció. Per aquest motiu, Joana —la germana gran de Blanca— havia estat casada amb el comte Joan I de Foix (1402). Tot i això, la cancelleria de Pamplona s’havia vist obligada a cedir a les pressions de Barcelona, i al mateix temps havia casat Blanca amb Martí el Jove, fill i hereu del rei Martí I, anomenat l’Humà (1402). Joana va morir prematurament i sense descendència el 1413. Però quan això va passar, Martí el Jove ja havia mort, també prematurament (1409), i l'única descendència que havien engendrat, el petit Martí, no havia sobreviscut a la primera infantesa (1402-1404).

Joana, vídua i hereva al tron de Pamplona, va ser posteriorment casada amb Joan de Trastàmara, el segon fill de Ferran I de Catalunya-Aragó (1419). En aquell moment, els Trastàmara ja governaven a Barcelona (Compromís de Casp, 1412), Ferran I ja havia mort (1416), i la corona l'ostentava el seu primogènit Alfons el Magnànim, germà gran de Joan, que passava a ser el cunyat de Blanca. L’hereva navarresa seria coronada el 1425, i la cancelleria de Barcelona pressionaria perquè, en aquell moment, Joan fos nomenat rei-cotitular, i no rei-consort com realment li corresponia. Aquell fet seria l’inici d’una llarga etapa de conflictes interns entre les oligarquies navarreses, que conduiria a la desaparició de la part peninsular del regne (1512).