Tal dia com avui de l’any 1591, fa 433 anys, a Saragossa, un grup de bandolers armats capitanejats per Diego de Heredia assaltava la presó inquisitorial de la Alfajeria, i alliberava Antonio Pérez, exsecretari d’estat del rei hispànic Felip i pendent d’extradició a Castella. Pérez i la seva col·laboradora Ana Mendoza de la Cerda, més coneguda com la princesa d’Èboli, havien creat i desenvolupat una gegantina trama de tràfic de secrets d’estat, que havia estat desemmascarada el 1579. En esclatar l'escàndol, Pérez fou interrogat, torturat i condemnat a una pena menor de dos anys (1585). En sortir de la presó (1587), i mentre estava pendent d’un altre judici, va fugir a l'Aragó.

En aquell moment, la monarquia hispànica era un edifici polític d’arquitectura confederal, i l'Aragó conservava la independència judicial representada per la figura del Justícia. Antonio Pérez va fer valer l’origen aragonès de la seva família per a acollir-se a la protecció de la justícia aragonesa, i va ingressar en un presidi aragonès mentre es resolia l’acceptació o la denegació de la petició d’extradició cursada per la cancelleria de Felip II. El maig de 1591, el monarca hispànic va perdre la paciència, va construir un cas d’heretgia contra Pérez i va presentar càrrecs al Tribunal del Sant Ofici. La Inquisició, que tenia potestat en casos d’aquesta naturalesa, el va treure de la presó civil i el va recloure en les seves masmorres.

Però lluny de simplificar les coses, aquell trasllat les va complicar enormement. Juan de Lanuza, Justícia d’Aragó, va proclamar que aquell trasllat era un contrafur que violava la independència judicial aragonesa. Lanuza no va participar en l’assalt a la presó de la Inquisició, però sí que va facilitar la fugida de Pérez a França. Poc després, Felip II va ordenar la invasió militar hispànica de l’Aragó. Lanuza i Heredia van ser detinguts i executats. En canvi, Pérez, que era el principal objectiu del rei (era l’únic que podia demostrar que Felip II havia silenciat tots els que volien fer pública aquella trama de corrupció), va poder escapar i va viure fins al final dels seus dies a França, protegit pel rei Enric IV (el primer Borbó francès).