Tal dia com avui de l’any 801, fa 1.223 anys, les hosts franques de Lluís el Pietós, fill i hereu de l’emperador Carlemany, entraven a Barcelona i restauraven l’estatus cristià i europeu de la ciutat i del seu territori, perdut després de la invasió àrab (714). No obstant això, després de la batalla de Poitiers (735), que va representar la fi de l’avanç musulmà cap al cor d’Europa, els àrabs s’havien fortificat a l’Ebre, i el territori entre Tortosa (al sud) i Nimes (al nord) estava poc vigilat i les ciutats d’aquesta regió fronterera es governaven com una mena de repúbliques municipals, només dominades per petites guarnicions àrabs.
A mitjan segle VIII, els carolingis i els descendents de l’exili de la Tarraconense i de la Narbonesa al regne dels francs, havien iniciat la recuperació i reorganització del territori. Entre el 750 i el 800, les hosts franques incorporarien als dominis carolingis les places de Nimes, Besiers, Carcassona, Narbona, Elna, Llívia, Urgell, Empúries i Girona, creant nous comtats que, en alguns casos, eren la restauració de les velles estructures polítiques i militars visigòtiques. La nova regió que les agrupava seria anomenada Marca de Gòtia, en referència a l’antiga dominació visigòtica del territori (províncies visigòtiques de la Narbonesa i de la Tarraconense).
A finals del 801, la població de Barcelona va tenir coneixement que les hosts carolíngies havien travessat el Montseny i es va rebel·lar contra la guarnició àrab, formada per un destacament de cent homes, i la va degollar. Tot seguit van obrir les portes a les hosts carolíngies i Barcelona va ser convertida en cap d’un nou districte polític i militar —el comtat de Barcelona—, i Berà, un magnat que era parent de Carlemany i, per una altra banda, era descendent de l’exili visigòtic al regne dels francs, va ser nomenat comte delegat del poder franc al territori. Berà seria el primer comte carolingi de Barcelona, però encara no seria el primer que transmetria hereditàriament el càrrec.