Tal dia com avui de l’any 771, fa 1.253 anys, a Samoussy (llavors regne d’Austràsia, una de les tres fraccions polítiques de l'edifici polític dels francs), moria Carloman, rei associat al tron amb el seu germà gran Carlemany. A la mort del seu pare i antecessor, el rei Pipí el Breu (768) —que havia estat l’iniciador de la nissaga de reis carolingis—, els francs havien coronat els dos fills del difunt monarca i els havien associat al poder, en una pràctica molt habitual entre les nacions de tradició germànica, que, d’aquesta manera, veien representades en el tron totes les faccions nobiliàries i evitaven les tensions que conduïen a les guerres civils i a l’afebliment del regne.

Carloman havia nascut el 751 a Soissons (llavors regne franc de Nèustria) i era nou anys més jove que el seu germà gran Carlemany (nascut el 742). Tots dos eren fills dels reis Pipí el Breu (anomenat d’aquesta manera per la seva baixa estatura) i Berta del Peu Gran (anomenada així per una malformació congènita). Berta, dotada d’una intel·ligència política extraordinària, seria l’autèntica arquitecta de l’expansió carolíngia cap al sud: conquesta de l’antiga província romanovisigòtica de la Narbonesa, en poder dels àrabs des del 723. I el seu fill Carlemany la projectaria sobre l’antiga província romanovisigòtica de la Tarraconense, fins a la ratlla del Llobregat.

Carloman només va viure 20 anys. Però va ser prou temps per a casar-se i tenir descendència. Segons la documentació coetània, va ser casat a 15 anys (766) amb la dama franca Gerberga, que en tenia uns 25. El papa Esteve III escriuria al nuvi dient-li "mercès a la voluntat del vostre pare (Pipí el Breu), tots dos (Carlemany i Carloman) esteu casats amb dues belles dones franques". Carloman i Gerberga van tenir un noi (Pipí) i dues noies (Cunegunda i Ida). Precisament, Cunegunda, seria casada amb el comte Guillem I de Tolosa, i un dels seus fills, Berà —net de Carloman i nebot-net de Carlemany—, seria el primer comte carolingi de Barcelona (801).

A la mort del jove Carloman, el seu germà gran Carlemany no va consentir que la noblesa franca designés un nou associat a la corona. Va imposar la seva autoritat i va regnar en solitari fins a la seva mort (771-814). El seu fill Lluís aconseguiria mantenir la unitat del regne (l’Imperi franc). Però, en canvi, els nets de Carlemany, empentats per les ànsies de poder de les nobleses territorials, el fragmentarien en tres parts: França, Lotaríngia i Germania (Tractat de Verdum, 843).