Tal dia com avui de l’any 1516, fa 509 anys, a Gant (comtat independent de Flandes, de l’edifici polític austroborgonyó), Carles de Gant, fill del difunt Felip d’Habsburg —anomenat “el Bell”— i de Joana de Trastàmara —malanomenada “la Boja”—, feia acceptació de l’herència del seu avi matern, Ferran el Catòlic, i s’autoproclamava rei de la Corona catalanoaragonesa. Quan això va passar, feia set setmanes que havia mort el rei Ferran (23 de gener de 1516). Tot i això, el sistema institucional catalanoaragonès —com tots els sistemes de l’Europa de l’època— obligava el successor a presentar-se davant els estaments de cada un dels estats que formaven aquell edifici polític i negociar la seva coronació.

En canvi, pel que feia al tron castellanolleonès, el rei Ferran havia estat rei-consort (1484-1504) i regent (1506-1516) i, per tant, no podia transmetre la corona. Aquesta era en poder de la seva filla Joana —malanomenada “la Boja”— des de la mort d’Isabel la Catòlica (1504), tot i que, poc després de la seva coronació, en seria apartada (1506) per una suposada malaltia mental i el seu pare, Ferran, passaria a exercir la regència. En aquest cas, Carles tampoc no va esperar a reunir les corts castellanolleoneses i negociar la seva coronació. I, a Gant, també es va autoproclamar rei de Castella i de Lleó, juntament amb la seva mare (reclosa a Tordesillas). No ho faria fins al 1518, i en aquell moment els castellans només s’atrevirien a demanar-li que aprengués la llengua castellana.

A Barcelona no hi arribaria fins al 15 de febrer de 1519 (quasi tres anys més tard de l’autoproclamació de Gant). Carles va arribar en una posició de força (els estaments castellanolleonesos i aragonesos ja l’havien acceptat com a rei), però, tot i això, va estar negociant amb els estaments del poder catalans durant dos mesos, cosa que posa en relleu que Catalunya —malgrat les duríssimes crisis del segle anterior— encara jugava un paper molt important. El 16 d’abril de 1519, Carles de Gant jurava les Constitucions de Catalunya i era nomenat comte independent de Barcelona. Durant la seva estada a la capital catalana, va rebre els representants de les Germanies valencianes i els va autoritzar a armar-se per defensar les viles costaneres dels atacs corsaris turcs.