Tal dia com avui de l’any 1528, fa 498 anys, a Valladolid, el rei Carles —monarca de Catalunya-Aragó, Castella i Lleó, Navarra; arxiduc del conglomerat austroborgonyó, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic— signava el contracte de venda —per a 20 anys— de la part oriental de la colònia de Tierra Firme (actual estat de Veneçuela) als seus banquers privats, els Welser (originaris d’Augsburg i de Nuremberg, en aquell moment ciutats-estat del Sacre Imperi Romanogermànic). Aquella venda es formalitzava per la impossibilitat de Carles de retornar els préstecs que li havien concedit els seus banquers per a comprar les voluntats dels prínceps electors en l’elecció al tron imperial romanogermànic.
A partir d’aquell moment, els Welser van anomenar aquella colònia Klein-Venedig, i van esmerçar grans esforços humans i econòmics per a trobar El Dorado, una ciutat llegendària que els europeus de l’època situaven en aquell territori. Però la recerca de El Dorado es va concloure amb un rotund fracàs. I quan els banquers Welser, desenganyats, van començar a crear estructures colonials privades (seguint el model de l’empresa colombina o de les empreses colonitzadores angleses i neerlandeses) amb l’objectiu d’obtenir altres tipus de beneficis, els soldats hispànics no van acceptar aquest statu quo i, en dues revoltes diferents, van assassinar els caps de l’empresa alemanya, Georg Hohermuth von Speyer (1538) i Philipp von Hutten (1546).
Després de la mort de von Hutten (1546) i quan encara faltaven dos anys per al venciment del dret d’explotació, l’administració hispànica va rescindir el contracte unilateralment i va reincorporar el territori al patrimoni de la Corona. Vuitanta anys llargs després (1634), el català Joan Orpí va recuperar el projecte dels Welser —però sense l’ambició de trobar El Dorado— i va obtenir autorització de la Corona hispànica per a explorar i explotar aquell territori i crear una estructura colonial privada. Orpí la va anomenar Nova Catalunya i hi va fundar dues ciutats: Nova Barcelona i Nova Tarragona. Amb l’esclat de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) les autoritats hispàniques van rescindir unilateralment el contracte i van destruir la colònia.