Tal dia com avui de l’any 1706, fa 302 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), la Generalitat de Catalunya donava curs a les ordres que Lleó d’Uhlefeld, general de les tropes imperials i virrei de Catalunya, havia tramès en nom de Carles d’Habsburg. El dietari de la Generalitat consignava que el diputat del braç militar Josep de Peguera i Cortit i l’oïdor reial Josep Metge i Real havien sortit de Barcelona a primera hora del matí cap a les vegueries de l’oest i del nord per col·laborar amb les autoritats territorials i municipals en la restauració i mobilització de l’Exèrcit de Catalunya.
La carta d’Uhlefeld deia que els sometents rurals —les històriques hosts dels barons feudals— quedaven transformats en un exèrcit regular que estaria format per regiments d’un mínim de mil efectius cada un. També deia que cada un d’aquests regiments seria comandat per un coronel, assistit per diversos tinents coronels i sergents majors —en funció dels efectius— i que aquests oficials “serán nombrados por su magestad o su capitán general de la misma nación catalana [president de la Generalitat]”. En canvi, les ciutats que tenien una força armada pròpia quedaven exemptes d’aquesta ordre; així, les milícies urbanes continuarien sota les ordres directes dels consistoris municipals.
El precedent, d’existència efímera, datava de la Guerra dels Segadors (1640-1652). En aquell conflicte, els exèrcits de Catalunya i de la monarquia francesa havien combatut contra els de la monarquia hispànica. En el procés de restauració la novetat residia en el sistema de lleva: Uhlefeld insistia que “la gente que alistaren cuiden ser libre y sin obligaciones de familia [...] para que sea más assegurado el servicio”. I, també, que no podien ser conduïts a fronts de guerra a l’exterior sense l’autorització de la Generalitat: “Los regimientos se formaran en lugar de sometenes no deven salir del principado ni sus condados”.
Imatge: Mapa de Catalunya (1707) / Biblioteca Nacional de França