Tal dia com avui de l’any 732, fa 1.290 anys, a Poitiers (llavors regne dels francs), l’exèrcit dirigit pel rei Carles Martell (sogre de la reina Berta del Peu Gran i avi de l’emperador Carlemany, fundadors dels comtats carolingis catalans) derrotava les tropes del general Abd-el-Rahman ibn Abdallah al-Galiqui. En aquella batalla, els francs van infligir als àrabs una derrota sense pal·liatius, que es va saldar amb la mort del seu general i la caiguda de bona part de la seva cavalleria. Després d’aquella batalla, els àrabs van desistir de continuar el seu avenç cap al cor d’Europa.
La Batalla de Poitiers era el primer cop que una força cristiana derrotava els àrabs en sòl europeu, des que l’any 711 havien saltat l’estret de Gibraltar i havien trinxat l’exèrcit del rei hispanovisigot Roderic (batalla del riu Guadalete). Des de Guadalete, l’avenç àrab per la península Ibèrica havia estat imparable. El mateix any 711 havien conquerit Toledo, capital de la monarquia visigòtica hispànica. El 718 ja havien ocupat Saragossa, Tarragona, Barcelona. I entre el 718 i el 724 havien ocupat Narbona i Nimes, a la Narbonense visigòtica (l’actual Llenguadoc).
Després de la desfeta de Poitiers, els àrabs es van retirar cap al sud i van renunciar a envair el regne dels francs. La frontera entre francs i àrabs es va situar al delta del riu Roine, coincidint amb els antics límits entre la monarquia visigòtica hispànica i el regne dels francs. Vint anys més tard (752), els reis francs Pipí i Berta —fill i nora de Carles Martell— iniciarien l’empresa d’expansió cap al sud. I dues dècades després, Berta i Carlemany —nora i net de Carles Martell— crearien els primers comtats francs sobre el territori de la futura Catalunya: Rosselló, Cerdanya i Urgell (772-785).